Sóm realment lliures?

La llibertat sociològica, que és el sentit originari de llibertat, es refereix, en l’antiguitat grega i romana, que l’individu no es troba en la condició d’esclau, mentre que, en l’actualitat al·ludeix a l'autonomia que gaudeix l’individu enfront de la societat, i es refereix a la llibertat política o civil, garantida pels drets i llibertats que emparen el ciutadà en les societats democràtiques.

La llibertat de la voluntat, pot definir-se com la facultat de decidir-se per una determinada conducta millor que per una altra igualment possible, o simplement com la capacitat d’autodeterminar-se o triar el motiu pel qual un es decideix a obrar d’una manera o d’una altra, o a no obrar.

En la meua opinió, som lliures en una xicotet percentatge del que deuria ser la llibertat.
Vivim en una societat en la que està permessa una certa llibertat com per exemple escollir el que vols estudiar, decidir el que vols fer en la teua vida (relativamet, deidir on vols anar, prendre decisions per tu mateixa... però sempre estem condicionats a algo superior que ens controla com per exemple les lleis. Mentre som menors, pràcticament qui mana de nosaltres son els nostres pares i ací no som quasi lliures perque quasi sempre has de fer el que te diuen i si no estàs conforme pues...t'aguantes. No obstant, quan ja no som menors es suposa que adquirim la responsabilitat de nosatres mateixos i adquirim una llibertat social però les lleis son qui ens condicionen en aquest cas i si no les complixes et castiguen segons el grau de la penalització.
Per això, no som completament lliures. Està clar que té que haber lleis que ens controlen perque si no cada ú faria el que voldria i seria un descontrol però mentre hi haja política no serem mai lliures i sempre estarem limitats per alguna cosa.