Estudis i éxit social

L' èxit social es molt buscat per alguns ja que tots desitjen aconseguir un reconeixement social i sentir-nos orgullosos d'alguna cosa que hem fet.

Tots busquem en la nostra vida alguna aspiració i que millor forma de tindre èxit en la societat a partir dels estudis? la resposta a aquest plantejament es que les persones ja de ben xicotets som formats a través dels estudis i a mesura que ens fem gran ens plantejem la pregunta: per a que em van a servir a mi aquests estudis?
En la vida, ens passem 13 anys estudiant i al finalitzar aquests estudis volem que ens serveixen per a alguna cosa en el nostre futur.
Si estudiem tenim més eixides per al nostre futur i apart en el currículum abans agarraran a una persona que té estudis o idiomes que una que no tinga res, a més ens serveixen per tindre cultura i menejar-nos per la vida.
Si pensarem al contrari, supose que sense estudis podríem aplegar també a un èxit social si trobarem algun bon treball i ascendirem de lloc fins a aplegar al lloc més alt, aleshores conseguiríem un èxit social.

Però aquesta opinió es equivocada perquè trobar un treball d'aquests és tindre molta sort i no sempre és possible.

En conclusió, pense que no sempre estudiant es pot obtindre un èxit social, tot depèn del treball que tingues però amb una bona base d'estudis pot augmentar la possibilitat d'obtindre un bon treball i quan més estudis millor.

Resum video mediació

En aquest vídeo em pogut vore com és el concepte de la mediació en un institut de Catalunya on està aplicada diàriament la mediació perquè hi han molts conflictes diaris.

Ens han ensenyat emprant simulacions, el que serien les parts de les emocions.
Han eixit escenes en les que apareix la premediació, en que es parla amb cada una de les parts, després les parts han explicat el problema als mediadors, han expressat com s’han sentit, les possibles solucions i al final la reconciliació o el desenllaç del conflicte.

Ens han ensenyat també testimonis de gent en els que es diu el com et sents al estar present en una mediació o sent el mediador, diuen que es una experiència única ja que aprens a expressar-te millor, ajudes a gent a resoldre conflictes i t’ajuda a tu en els teus conflictes de la vida diària.

Diferències i similituds entre felicitat i plaer

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment

El plaer en la sensació agradable que experimenta un subjecte quan satisfà una necessitat, sigui física o psíquica. És el contrari del patiment o la frustració

Un sentiment és l'estat interior d'un animal o una persona que experimenta una emoció.

La sensació és una experiencia de estimulació sensorial

Donades aquestes definicions, en la meua opinió, la felicitat i el plaer són dos coses paregudes donat que les dos ens podueixen un tipos de agradabilitat i benestar en nosaltres mateixos.
Però hi han dos principals diferències entre aquestes dos: la primera que la felicitat és un sentiment i el plaer una sensació i la segona jo crec que la felicitat no és tan buscada com el plaer, és a dir, tu en la teva vida la felicitat et pon vindre com algo espontani per exemple, el fet d'estar en familia, de sentirte bé amb els amics, de que et feliciten per una cosa que has fet bé...estes coses són felicitat però, a diferència del plaer, el plaer és buscat per nosaltres per sentir-nos molt millor del que ens podem sentir. És una sensació que s'ha anat introduïnt en la nostra societat actual i bé produït per la comoditat també.
La felicitat es pot buscar també, pero pense que no sempre es busca si no que et bé per l' atzar, ademés és una cosa primordial abans que el plaer.

En conclusió, felicitat i plaer són sinònims i a la vegada antònims ja que la felicitat està vigent en la vida i el plaer el busquem o el creem nosaltres.

ÀLBUM DE LES EMOCIONS. PSICOLOGIA. EMOCIÓN Y CONFLICTO.

Emoció: La emoció és un estat d’ànim que es provocat per una acció o alguna cosa que a causat aquest estat d’ànim.

Sentiment: El sentiment és un tip de sensació del quan deriva l’emoció i be causat per algun fet en la nostra vida que ens haja ocorregut.

Intel·ligència emocional: És la capacitat del cervell per a respondre a les emocions i fer-nos les sentir.

Afectivitat: Conjunt format per emoció, sentiments, estat d’ànim i personalitat.
Es positiu i està lligat amb l’amor també.

Avorriment: El avorriment és una conducta que adoptem quan ens veiem a nosaltres mateixa sense res que fer o quan no ens agrada el que fem i ho tenim avorrit.
L’avorriment: es causat per la monotonia, ens trobem cansats i sense ganes de fer res.
Per exemple, quan un diumenge per la vesprada ens proposem fer alguna cosa i no trobem res que fer, ens avorrim i passem a no fer res i a deixar que passe el temps.
És una forma de consumir i desaprofitar la nostra vida lentament ja que en el temps que estem avorrits i fent el gos, podem aprofitar tot eixe temps per a fer coses interessants però el que passa es que quan estem avorrits el nostre cap no pensa coses entretingudes.

L’avorriment està present en la nostra vida i es una cosa que es inevitable de sentir.
Quan estem avorrits la millor solució es o dormir, o fer algo que ens diverteixi.

Ambició: Desig intens de aconseguir una cosa difícil de aconseguir, especialment riquesa, poder o fama.
Per a mi, l'ambició es com l'egoisme i si hi haguera que definir - la en una frase seria "tot per a mi".
De vegades, en els llocs de treball o en les metes de la teua vida es bó ser ambiciós i aspirar a més sempre per a acendre de lloc, però diàriament jo pense que ser ambiciós és una cosa mala ja que crea enemistat i desolació.
Si una persona es ambiciosa, sempre ho vol tot per a ella sense compartir-ho amb ningú, aleshores és com si aquesta persona estiguera sola en la vida i sols tinguera una visió materialista del que és la vida en sí.
Pense que l'ambició és una sensació negativa per a la vida diària, però respecte a les metes de la teva vida, és una cosa bona.

Covardia: Falta de valor, pobresa de ànim.
La covardia ve donada per algo a que ens enfrontem i tenim por a que siga superior a nosaltres i a eixir perdent.
La covardia és algo que està present en les nostres vides des de que naixem fins que morim. Tot el mon té por sense exclusió ninguna, el que passa que hi ha molts tipus de por i cada persona està expossada a un tipus diferent
De vegades, som nosaltres els que hem creem una por que realment no existeix.
Depèn de les persones es pot superar o no eixa por, però la millor solució es ficar valentia i enfrontar-nos a ella per a poder superar-la.

Som les persones éssers programats?

En la meua opinió, ja saben de bon principi que les persones no son màquines programades per fer diferents funcions, pense que les persones no som éssers programats

Hi ha algú que ens haja programat? no, ja que quan nosaltres naixem ningú ens programa ni ens introdueix una sèrie de dades.
La genètica és el que realment ens caracteritza i la formació de la nostra genètica és un procés aleatori que mai es sap com pot formar-se.
Som una mescla del que son els nostres pares però amb característiques pròpies que son les que ens defineixen. De ací sorgeix la nostra identitat i personalitat que es totalment diferent al que es fa una màquina quan es programa, per que les màquines quan es creen es sap com van a ser mentre que les persones quan neixen no.
A demés, les persones tenim sentiments i ànima, cosa que les màquines programades no tenen.
I si ens hagueren programat, qui ens a creat de aquesta forma? Els únics creadors nostres son els nostres pares i quan ens van crear ni ens van manipular ni tampoc sabien com eixiríem.

En conclusió, no podem ser éssers programats per que no tenim proves de que ens hagen programat, sabem qui ens a creat i com i tenim ànima i sentiments per diferenciar-nos de una màquina programada.