L' Egoisme

El egoisme no és el amor propi, sino una passió desordenada per ú
mateix.

Una persona, quan arriba a l'edat adulta, es marca uns objectius
a la vida, defineix la seua personalitat i actua segons uns principis que ella considera ètics, correctes o justificats. Si la persona arriba a fer realitat allò que s'ha proposat, arriba a la satisfacció i felicitat personal. Si actua buscant inexorablement aquesta satisfacció personal es converteix en egoista. I baix aquest propòsit es torna egoista. Jo crec que el egoisme, en alguns casos, ens duu a buscar el que pensem que volem però sols és una necesitat material o emocional de omplir algun buit i destacar sobre els demés. L'egoisme pot ser positiu però també negatiu. Per exemple, un cas concret del egoisme negatiu es quan no vols compartir o dissar alguna cosa a algún amic teu que li fa falta perque creus que invaeix el teu espai, encara que com s'ha
dit abans o pot ser beneficiós ja que proposant-se unes metes i uns objectius en
la vida, si som egoistes i tenim empeny en allò que volem, podrem conseguir-ho encara que tampoc es bó obsersionar-se. L'egoisme ha de vindre ni en excés ni en defecte.

Diuen que en la vida sempre es bó ser un poc egoista, jo crec que aquesta expressió té raó ja que lo teu es teu i sempre hi han uns limits en que pots estirar pero sense trencar la corda.

Parlar de sexe en els pares

Existeixen varios tipus de consells:

- Mostrar-se segurs i parlar aubertament.
- No prohibir les coses.
- Pensar que som massa xiquets és un error.
- No tenen perque tindre vergonya. Un bon exemple és aquest cas: Un pare quan no li dona menjar als fills és injust, en canvi, el no parlar de sexe amb el fill pareix una cosa tabú i que no és injusta però si que ho és perque un fill també té dret de gaudir del sexe i saber el que és.

Els pares deurien de :
- Tindre iniciativa ells i nosaltres
- Fer vore als fills que no som xiquets
- Acceptar les crítiques
- Parlar amb naturalitat
- Aconsellar

Nosaltres ens pensem que si parlen en nosaltres no vol dir que vuiguen averiguar les nostres coses si no aconsellar-nos.
En definitiva, parlar amb es pares de sexe és una cosa natural que hem de fer en algun moment de la nostra vida ja que ells són els que millor ens coneixen i els que ens aconsellaran de manera correcta.

La Primera vegà

És una experiència que no se olvida mai, encara que també depén de persones pot estar present o no l'amor.
Estudis realitzats demostren que els xics entre es 15 i els 17 anys tenen por de no donar la talla i que les xiques tenen por de sr abandonades i no ser vuigudes.
Després de tindre la relació els xics ho solen contar i celebrar amb els amics i les xiques es quedem com més impresionades i tendixen a ser més reservades.
Existeixen una serie de mites falsos:
- Quan ho fas per primera vegada a la xica li fa molt de mal (Fals, ja qe no té perqué fer mal)
- Si la xica no sagna significa que no és verge (Fals, pots sagnar o no, depén de cadascú)
- Si no tens imen vol dir que no eres verge (Fals, hi han xiques que naixen sense i són verges)
- La primera vegada que ho fas no et pots quedar embarassada (Totalment fals)

Altres estudis realitzats desvetl·len que en Espanya els joves perden la virginitat als 14, en Holanda i en Anglaterra als 13, en França als 13'9 i en Portugal als 14'2.

La sexualitat ja no és com abans. Els joves veuen ls relacions com a oci, com algo que s'ha de fer i açò és lacausa de que s'haja perdut la sensualitat i l'erotisme.
Els joves, generalment xics, volen fer-ho sempre antes dels 18 anys. Les xiques, encara que siguen molt modernes, sem,pre estàn esperant al xic ideal. Quan el xic li dirà de fer-ho sense preservatiu la xica li dirà en la majoria dels casos que no per por.
El preservatiu és el mètode anticonceptiu més utilitzat. S'utilitza en un 80 %.

Desgràcia

Segons la rae:
Suerte adversa.
Suceso adverso o funesto.
Motivo de aflicción debido a un acontecimiento contrario a lo que convenía o se deseaba.

La desgràcia és la conseqüència de una situacó negativa en la que es donen diversos factors:
En primer lloc, per exemple, la desgràcia et pot vindre quan has sofrit una gran pèrdua d'algú o alguna cosa la qual tenia un gran valor sentimental per a tú (o també valor material), unaltre cas de desgràcia seria quan tu anhleles algo amb molta ilusió i lluites per allò que vols i en qüestió de segons tot desapareix i no t'ha servit de res res del que has fet.

Totes aquestes situacions desenvoquen en un conjunt d'emocions negatives com la ira, la tristessa, la solitud, la por, un atac de nervits i en alguns casos la desesperació total o la depresió.
Jo crec que les desgràcies sempre estàn en la vida i que no se poden evitar per molt que tu digues que vas a montar-te la vida bé i que no te pasarà a tú isa mala sort... ja pots dir misa que açò es com la llei de Murphi si ho dius al final et pasarà el que no vols que te passe.

En conclusió, la degràcia més que una emoció, és lo anterior a la conseqüència, és el fet per el que tú després, desenvocaràs en totes les emocions negatives dites anteriorment. Com és algo inevitable però si reduible, més val agarrar-se les coses de manera positiva i amb tranquilitat.

12 coses abans de morir

1. Aprendre a parlar perfectament el anglés



2. Viure la meua vida al costat de la persona que me vol.



3. Tindre 2 fills: un xic i una xica



4. Acavar els meus estudis i traurem una carrera.




5. Continuar amb la música i aprendre a tocar més instruments.

6. Trovar un bon treball en el que cobre un bon sueldo jejeje i tindre un xalet o una bona
casa i ja depaso per demanar que me toque la loteria.

7. Viatjar amb els amics anant a algun puesto lluny d'ací a pegase la festa i desconectar de
este poble que no ni ha res i viatjar en el novio i conèixer llocs nous i fer moltes fotos.

8. Aplegar a saber qui sóc i qué puc esperar de mí.

9. Aconseguir uns amics verdaders en els quals puga confiar al 100 % (intentant que siguen
els actuals)

10. Fer un viatje romàntic a Bora Bora (Polinesia Francesa).

11. Tindre un labrador retriever de color café

12. Aprendre dels erros de la vida i no tornar a cométrelos. Ser recordada per els meus fills i per la gent que em coneix.

El deseo

El deseo es la tendencia del pensamiento y de la conducta que proporciona alegría o que terminaría con algún tipo de sufrimiento. Apetecer algo que se ve y que depende de sensaciones exteriores, mecanismos que se disparan de forma mas o menos inmediata y que empujan en esa dirección. Hay ejemplos clarificadores: los instintos o las tendencias básicas, como el hambre, la sed, la sexualidad, etc. Apetito, inclinación, que impulsa a la acción.

El deseo es el resultado de una ambición por algo que vemos y queremos y nos apetece mucho tenerlo y en la maýoría de los casos no podemos tenerlo. Un buen ejemplo es el de Adán y Eva y el árbol de la manzana, que Dios le dijo que no comieran de esa fruta pero la tentación fue demasiada y al final el deseo les acabó llevando a la acción de comerse la manzana. Esto es a lo que se rfiere anteriormente la definición, de que puede acabar en sufrimiento como les pasó a ellos.
Detrás del deseo existe la emoción de tentación que a veces no podemos ni controlarla porque nos puede más el impulso de ir hasta quello que queremos y tocarlo, cogerlo... que limitarse a pensar en que tu puedes más que la tentación y no lo vas a hacer.

Yo creo que el deseo en cas todos los casos suele ser malo, aunque a veces puede resultar positivo.
El deseo es lo que nos mueve en sta sociedad consumista que siempre tendemos a desear algo y comprarlo para tener más que el otro y aparentar más. Además el deseo puede ser tan fuerte que puede llegar a manipularnos, como las drogas.

Els límits de l'amor

Los límites del amor se pueden resumir en 10 mandamientos por decirlo de alguna forma:

1. No se puede vivir para el otro, es decir, no hay que limitarse a dárselo todo a la otra persona y estar las 24 h a su disposición ya que hay que tiener espacio y tiempo para cada uno.

2. Cuando la otra persona deja de quererte no puedes esperar a que te vuelva a querer ya que si te ha dejado es porque ya no te quiere. No vas a tirarte toda la vida esperando a que esa persona te vuelva a querer porque no puedes predecir el futuro o cambiar las coss.

3. Cuando se estabiliza tu autorealización es decir, que tu pareja te pones muros y no te deja desarrollar tus talentos y lo que quieres o te gustaría hacer en la vida.

4. Cuando te impone sus gustos o lo que él quiere hacer por ejemplo si te quieres ir de viaje y él no te deja porque no le da la gana.

5. Para tener un amor saludable se tiene que senir, pensar y actuar.
Hay que tener un pensamiento conformistas, es decir, hay relaciones libertadoras, placenteras...hay que estar deacuerdo en los dos bandos y si te quieres separar de la persona no tiene que recaer toda la culpa para tí ya que un caso muy frecuente es que cuando dos personas se divorcian la culpa reace para el / la que ha querido el divorcio pero ésto es falso porque si la otra persona decide dejarlo es porque cree que ha hecho lo correcto.
Hagas lo que hagas la gente siempre va a criticarte.

6. Puedes luchar en el matrimoio pero es una cosa que tienen que hacerla las dos personas juntas y no una sola.

7. Pensamientos catastróficos como cuando le dices que cambie y no cambia y hace lo que quiere.

8. Dedicación saludable al otro, que las dos personas se quieran.

9. Generosidad, es decir, un amor recíproco: Yo doy, él me da.

Y por último y el más importante:

10. Amar sin dejarse de amar a uno mismo.