L' Egoisme

El egoisme no és el amor propi, sino una passió desordenada per ú
mateix.

Una persona, quan arriba a l'edat adulta, es marca uns objectius
a la vida, defineix la seua personalitat i actua segons uns principis que ella considera ètics, correctes o justificats. Si la persona arriba a fer realitat allò que s'ha proposat, arriba a la satisfacció i felicitat personal. Si actua buscant inexorablement aquesta satisfacció personal es converteix en egoista. I baix aquest propòsit es torna egoista. Jo crec que el egoisme, en alguns casos, ens duu a buscar el que pensem que volem però sols és una necesitat material o emocional de omplir algun buit i destacar sobre els demés. L'egoisme pot ser positiu però també negatiu. Per exemple, un cas concret del egoisme negatiu es quan no vols compartir o dissar alguna cosa a algún amic teu que li fa falta perque creus que invaeix el teu espai, encara que com s'ha
dit abans o pot ser beneficiós ja que proposant-se unes metes i uns objectius en
la vida, si som egoistes i tenim empeny en allò que volem, podrem conseguir-ho encara que tampoc es bó obsersionar-se. L'egoisme ha de vindre ni en excés ni en defecte.

Diuen que en la vida sempre es bó ser un poc egoista, jo crec que aquesta expressió té raó ja que lo teu es teu i sempre hi han uns limits en que pots estirar pero sense trencar la corda.