Els cels

Sospita o inquietud en la possibilitat de que la persona estimada ens lleve atenció en favor de altra.

Els cels es donen en una relació quan una persona de les dos comença a tindre sospites de que alguna cosa es diferent dins de la relació com podria ser cassos d'infidelitat per exemple.
Però hi han vegades que ens fem paranoies i no es res d'això el que passa que ens preguntem si eixa persona que tant volem de veritat ens és fidel.
Els cels també poden aparèixer en una relació d'amistat quan un amic fa més cas a un altra persona que no es a tu.
En la meua opinió, els cels són roïns i perjudiquen a la relació, però també crec que hi ha que tindre un mínim de cels i no ser tan despreocupat perquè si no demostraríem que eixa persona ens donaria igual.

En conclusió, els cels apareixen quan un altra cosa envaeix algú o alguna cosa que es nostre o ens pertany i pot apartar teu de la teua vida.
La millor forma d'evitar-los és parlar amb la teua parella o el teu amic i aclarir el que passa.

Hi ha que tractar a tots els alumnes per igual?

En la meua opinió, en el que es refereix en avaluar les notes, corregir exàmens, i prestar atenció als alumnes, sí que ens han de tractar a tots per igual.

En el que es refereix dia a dia en la classe, pense que no hi ha res de mal en que se'ns tracte de forma diferent.
Cada persona té una forma de ser i si a tots ens tractaren per igual, la classe o la relació de professor- alumnes seria monòtona i molt aborrida.
A més hi han persones que per la seua forma de ser (tímides, antisocials) necessiten més atenció per part del professor o simplement per ajudar-li en una assignatura que li costa per a que puga desenvolupar més les aptituds.
Cada professor es du millor amb uns alumnes que amb uns altres, açò és una cossa que no es pot evitar perquè hi han persones que peguen més en unes que en altres per la forma del caracter o diversos motius però no tenim que confundir-ho amb els "enxufes" perquè és molt diferent que estiga tot el dia alabant el professor a una alumna enxufada i ficant-li 10s que un altre que simplement es du bé amb un alumne/a.
En conclusió, s'ha de tractar a tots per igual a nivell de classe però a nivell social no està mal que se'ns tracte diferent.

Estudis i éxit social

L' èxit social es molt buscat per alguns ja que tots desitjen aconseguir un reconeixement social i sentir-nos orgullosos d'alguna cosa que hem fet.

Tots busquem en la nostra vida alguna aspiració i que millor forma de tindre èxit en la societat a partir dels estudis? la resposta a aquest plantejament es que les persones ja de ben xicotets som formats a través dels estudis i a mesura que ens fem gran ens plantejem la pregunta: per a que em van a servir a mi aquests estudis?
En la vida, ens passem 13 anys estudiant i al finalitzar aquests estudis volem que ens serveixen per a alguna cosa en el nostre futur.
Si estudiem tenim més eixides per al nostre futur i apart en el currículum abans agarraran a una persona que té estudis o idiomes que una que no tinga res, a més ens serveixen per tindre cultura i menejar-nos per la vida.
Si pensarem al contrari, supose que sense estudis podríem aplegar també a un èxit social si trobarem algun bon treball i ascendirem de lloc fins a aplegar al lloc més alt, aleshores conseguiríem un èxit social.

Però aquesta opinió es equivocada perquè trobar un treball d'aquests és tindre molta sort i no sempre és possible.

En conclusió, pense que no sempre estudiant es pot obtindre un èxit social, tot depèn del treball que tingues però amb una bona base d'estudis pot augmentar la possibilitat d'obtindre un bon treball i quan més estudis millor.

Resum video mediació

En aquest vídeo em pogut vore com és el concepte de la mediació en un institut de Catalunya on està aplicada diàriament la mediació perquè hi han molts conflictes diaris.

Ens han ensenyat emprant simulacions, el que serien les parts de les emocions.
Han eixit escenes en les que apareix la premediació, en que es parla amb cada una de les parts, després les parts han explicat el problema als mediadors, han expressat com s’han sentit, les possibles solucions i al final la reconciliació o el desenllaç del conflicte.

Ens han ensenyat també testimonis de gent en els que es diu el com et sents al estar present en una mediació o sent el mediador, diuen que es una experiència única ja que aprens a expressar-te millor, ajudes a gent a resoldre conflictes i t’ajuda a tu en els teus conflictes de la vida diària.

Diferències i similituds entre felicitat i plaer

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment

El plaer en la sensació agradable que experimenta un subjecte quan satisfà una necessitat, sigui física o psíquica. És el contrari del patiment o la frustració

Un sentiment és l'estat interior d'un animal o una persona que experimenta una emoció.

La sensació és una experiencia de estimulació sensorial

Donades aquestes definicions, en la meua opinió, la felicitat i el plaer són dos coses paregudes donat que les dos ens podueixen un tipos de agradabilitat i benestar en nosaltres mateixos.
Però hi han dos principals diferències entre aquestes dos: la primera que la felicitat és un sentiment i el plaer una sensació i la segona jo crec que la felicitat no és tan buscada com el plaer, és a dir, tu en la teva vida la felicitat et pon vindre com algo espontani per exemple, el fet d'estar en familia, de sentirte bé amb els amics, de que et feliciten per una cosa que has fet bé...estes coses són felicitat però, a diferència del plaer, el plaer és buscat per nosaltres per sentir-nos molt millor del que ens podem sentir. És una sensació que s'ha anat introduïnt en la nostra societat actual i bé produït per la comoditat també.
La felicitat es pot buscar també, pero pense que no sempre es busca si no que et bé per l' atzar, ademés és una cosa primordial abans que el plaer.

En conclusió, felicitat i plaer són sinònims i a la vegada antònims ja que la felicitat està vigent en la vida i el plaer el busquem o el creem nosaltres.

ÀLBUM DE LES EMOCIONS. PSICOLOGIA. EMOCIÓN Y CONFLICTO.

Emoció: La emoció és un estat d’ànim que es provocat per una acció o alguna cosa que a causat aquest estat d’ànim.

Sentiment: El sentiment és un tip de sensació del quan deriva l’emoció i be causat per algun fet en la nostra vida que ens haja ocorregut.

Intel·ligència emocional: És la capacitat del cervell per a respondre a les emocions i fer-nos les sentir.

Afectivitat: Conjunt format per emoció, sentiments, estat d’ànim i personalitat.
Es positiu i està lligat amb l’amor també.

Avorriment: El avorriment és una conducta que adoptem quan ens veiem a nosaltres mateixa sense res que fer o quan no ens agrada el que fem i ho tenim avorrit.
L’avorriment: es causat per la monotonia, ens trobem cansats i sense ganes de fer res.
Per exemple, quan un diumenge per la vesprada ens proposem fer alguna cosa i no trobem res que fer, ens avorrim i passem a no fer res i a deixar que passe el temps.
És una forma de consumir i desaprofitar la nostra vida lentament ja que en el temps que estem avorrits i fent el gos, podem aprofitar tot eixe temps per a fer coses interessants però el que passa es que quan estem avorrits el nostre cap no pensa coses entretingudes.

L’avorriment està present en la nostra vida i es una cosa que es inevitable de sentir.
Quan estem avorrits la millor solució es o dormir, o fer algo que ens diverteixi.

Ambició: Desig intens de aconseguir una cosa difícil de aconseguir, especialment riquesa, poder o fama.
Per a mi, l'ambició es com l'egoisme i si hi haguera que definir - la en una frase seria "tot per a mi".
De vegades, en els llocs de treball o en les metes de la teua vida es bó ser ambiciós i aspirar a més sempre per a acendre de lloc, però diàriament jo pense que ser ambiciós és una cosa mala ja que crea enemistat i desolació.
Si una persona es ambiciosa, sempre ho vol tot per a ella sense compartir-ho amb ningú, aleshores és com si aquesta persona estiguera sola en la vida i sols tinguera una visió materialista del que és la vida en sí.
Pense que l'ambició és una sensació negativa per a la vida diària, però respecte a les metes de la teva vida, és una cosa bona.

Covardia: Falta de valor, pobresa de ànim.
La covardia ve donada per algo a que ens enfrontem i tenim por a que siga superior a nosaltres i a eixir perdent.
La covardia és algo que està present en les nostres vides des de que naixem fins que morim. Tot el mon té por sense exclusió ninguna, el que passa que hi ha molts tipus de por i cada persona està expossada a un tipus diferent
De vegades, som nosaltres els que hem creem una por que realment no existeix.
Depèn de les persones es pot superar o no eixa por, però la millor solució es ficar valentia i enfrontar-nos a ella per a poder superar-la.

Som les persones éssers programats?

En la meua opinió, ja saben de bon principi que les persones no son màquines programades per fer diferents funcions, pense que les persones no som éssers programats

Hi ha algú que ens haja programat? no, ja que quan nosaltres naixem ningú ens programa ni ens introdueix una sèrie de dades.
La genètica és el que realment ens caracteritza i la formació de la nostra genètica és un procés aleatori que mai es sap com pot formar-se.
Som una mescla del que son els nostres pares però amb característiques pròpies que son les que ens defineixen. De ací sorgeix la nostra identitat i personalitat que es totalment diferent al que es fa una màquina quan es programa, per que les màquines quan es creen es sap com van a ser mentre que les persones quan neixen no.
A demés, les persones tenim sentiments i ànima, cosa que les màquines programades no tenen.
I si ens hagueren programat, qui ens a creat de aquesta forma? Els únics creadors nostres son els nostres pares i quan ens van crear ni ens van manipular ni tampoc sabien com eixiríem.

En conclusió, no podem ser éssers programats per que no tenim proves de que ens hagen programat, sabem qui ens a creat i com i tenim ànima i sentiments per diferenciar-nos de una màquina programada.

Tenen les màquines més intel·ligència que les persones?

La pregunta seria: Són més intel·ligents les màquines que les persones o son les persones més intel·ligents que les màquines?
En la meua opinió, les persones sóm molt més intel·ligents que les màquines ja que la màquina és un conjunt de peces móvils i no móvils, que per defecte dels seus enlláços, són capaces de transformar la energia.
Com diu la definició una màquina es un conjunt de peces, sense vida, un ésser inanimat que no pot pensar ni crear-se l'intelìgència per si mateixa ni ampliar els seus coneixements a menys de que algú li'n introdueixca de nous.
La única cosa que podrien tindre les màquines seria una intel·ligènci artificial, però creada per l'ésser humà, açò no vol dir que siguen ja molt més intel·ligents que l'ésser humà ja que no poden crear-se per sí mateixes si no que les ha creat un ésser amb més intel·lìgència i superior a elles.
A més, les persones mai crearàn una màquina amb més intel·ligència que ells ja que si no ja no serien res superior i ademés, no poden introduir a una màquina coneixements superiors que ells no tenen.
En conclusió, una màquina no és intel·ligent, sols processa el que li programen en el seu llenguatge sense saber realment el que fa ja que no té autocontrol.

Dividir el text de mediació en les 5 parts

1. Presentación i reglas del juego: La presentació comença quan Walter i Andrea parlen amb Luci i Ismael per dirlis si volen acudir a mediació per solucionar el problema i una vegada estàn dins els expliquen les regles en que consistirà.
2. Desahogo: Quan Ismael i Luci els conten als mediadors el que ha passat exactament.
3. Agenda de temas: Les preguntes que els fan sobre les sensacions, que com es sentirien si estigueren en el lloc de l'altre. Diguem la reflexió.
4. Búsqueda de soluciones: Quan comencen a fer una llista de les solucions posibles que proposa cadascún.
5. Acuerdo: Quan trien la solució que han cregut que és la millor i dur-la a terme.

Quin és el sentiment més important?

Per a mi, el sentiment més important es la felicitat.
Si eres feliç, sempre et trobaràs bé amb tu mateix, encara que et falte alguna cosa, si eres feliç ho tens tot.
De vegades, els diners substitueixen la felicitat, però jo crec que encara que sigues pobre i no tingues fortuna, si tu eres feliç pots viure una vida plena igualment.
Ademés, la felicitat condueix també a la alegria, que també es molt important per a sentir-nos contents amb la gent que ens envolta i amb nosaltres mateix.
La felicitat es una paraula que pràcticament ho engloba tot ja que si tu ets sents feliç es perquè tots els sentiments que tens son positius.
La felicitat sempre és la meta de quasi totes les cultures i les religions especialment la cristiana.
Per això crec que és el sentiment estàndard i el més important de tots.

Poden pensar les maquines?

Com bé diu la definició, la màquina es un conjunt de peses creades per a un fi, que no té vida pròpia ni intel·ligència.
Una màquina és un instrument o un utensili creat per el ser humà.El ser humà és un ésser amb un cervell, una vida, uns pensaments i unes capacitats biològiques. Per tant, aquestes característiques l’hi permeten pensar per sí mateix i prendre decisions.Una màquina no té ninguna de eixes coses. No té un cos humà, no té un cervell desenvolupat ni unes característiques biològiques pròpies que li permeten aquestes capacitats.
Per exemple, el ésser humà, té moral i uns principis. Aquestes coses són les que li permeten pensar sobre sí mateix i prendre decisions per ell mateixa.Però al contrari, una màquina no té ni moral ni capacitat per a prendre decisions per ella mateixa ja que ho te tot programat per uns circuits i uns cables. La màquina és algo inventat per l’ésser humà, i encara no han esbrinat ningun mètode perquè si les maquines si pensaren per sí mateixes ens dominarien.
En conclusió, les màquines no poden pensar per elles mateixa ja que si nos tindrien vida i capacitat per prendre decisions i sols són éssers inanimats.

Qui són més cruels els xics o les xiques?

Jo crec que són més cruels les xiques. Els xics van sempre més directament a pegar-se i després de pegar-se normalment ho obliden tot.Però les xiques són més rencoroses i no ho oblidem tan fàcilment.Depèn del problema que se tracte podem aplegar a ser poc cruels o molt cruels.Les xiques normalment sempre recurrisen a la violència psicològica, insultant, humiliant, depreciant... i quasi mai tenim un límit de parar.Ademés, si ens comencen a contestar, encara ens enfadem més i entonces ja recorri’m a la violència. En qüestió de pegar-nos, crec que per molt de força que tinga un home, les xiques podem arribar a fer més mal i tot ja que el xic soles fa que pegar punyades i patades mentre que nosaltres fem tot lo possible per poder aplegar a fer mal i tampoc parem fins que humiliem a l’altra persona.
Després podem perdonar-nos amb l’altra persona, oblidar-la i no saber res d’ella o seguir humiliant-la.Sempre hi ha excepcions, però crec que la xica es basa més en la intel·ligència, en com fotre a l’altra persona i pot aplegar a fer més mal que un home, que demostra qui és el més fort i ja està, s’oblida tot.

De manera molt breu, ficar un exemple d’un conflicte resolt en cada una d’estes cinc tècniques.

Negociació
Maria i Carles estan discutint per que Carles té una agenda de Maria que li va deixar fa 4 mesos a canvi de un mando de la consola de Carles.Ningú ho vol tornar primer per si l’altre s’ho queda però al final s’ho donen tot a la vegada i els dos ixen guanyant.
ConciliacióDos amics estaven enfadats des de fa temps per un problema que van tindre. Un tercer amic decideix reunir-los per a que parlem i al final els dos ixen guanyant perquè es perdonen.

Mediació
Un grup d’ amic té problemes amb unaltre grup d’amics. Estàn discutint perque unos s’han acoplat en el puesto que els altres sempre estàn.En en conflicte, intervenen els mediadors i ho parlen tranquilament. Al final decideixen qu e el lloc es pot compartir i fan un horari per a que cada grup estiga uns dies determinats.

Arbitratge
Dos amigues s’han barallat per que una es una egoista i no li vol deixar un material que fa falta a clase i que s’ha de compartir. La professora riny a la xiqueta egoista i aixina ix guanyant l’altra, que no tenia ninguna culpa.

Juici
Un home va a un juici per maltractar a la seua dona fa 6 mesos. La dona ho denuncia i es fa el juici per a que el nombren culpable i vaja a la pressó. Amb les proves, el jutge declara al acusat culpable i ix guanyant la dona.

Diferències entre xic i xica.Som diferents els xics i xiques? Valora tant els factors ambientals com els factors biologics.

Les diferencies entre xic i xiques son prou clares. Si mirem a un xic i després mirem a una xica, notarem principalment en el físic clares diferències. Per exemple, un xic té barba, la xica no en té; un xic té unes extremitats diferents i uns aparatos també diferents a les de una xica. No son molt diferents però presenten alguns canvis. Els xics no tenen cintura i les xiques sí.
Ademés, els xics solen ser més alts que les xiques i tenen més força.
En el àmbit psicològic, la forma de comportar-se es casi igual però varia en alguns factors com per exemple, la forma de fer les coses.Els xics solen ser més desastrats i més bruts, les xiques normalment ho tenen tot ordenat i net. Els xics són mes hiperactius mentre que les xiques prefereixen sentar-se en un banc i contar-se els cotilleos o el que han fet durant el dia.
Ademés, en el cervell, els xics tenen diferent estructurat i tenen unes altres prioritats abans que les xiques.Som diferents però a la vegada iguals. Sols ens diferenciem en que pensem un poc diferent i que tenim algunes coses diferents en quan a la biologia però tots tenim un cos que fa les mateixes funcions i un cervell i un cap per a pensar

Si ens canviaren el cos, cambiaria la nostra personalitat?

Depèn de la persona i del grau de personalitat que tinga per que si una persona té des de sempre una personalitat forta no tindria que canviar de personalitat perquè li canvie una part del cos.Hi ha persones que són més influenciables que altres i els canvia enseguida la personalitat.
El cos es una part molt important nostra i sense una part d’ ell és normal que canviem i que ens baixe l’autoestima però podem adaptar-nos i viure amb això.
També influeixen bastant els àmbits externs per que una persona pot quedar-se minusvàlida o simplement que es faja la cirurgia estètica i la gent riure-se’n per que no li agrada com li queda. Això vuigues o no condiciona molt a una persona psicològicament i li fa canviar de personalitat.
Sempre hi ha persones que són fortes a la influencia però en la majoria dels casos si tinguérem un canvi en el nostre cos, la personalitat si que canviaria.

Quan sabem que estem preparats per a tindre una relació de parella?

Com sabem si estem preparats per a tindre una relació de parella?
En la meua opinió, pense que en la majoria dels casos no es sap si estem preparats per a tindre una relació de parella (de les primeres) fins que no estàs dins d’ ella. (Açò en la adolescència)
De vegades, penses que estàs preparat per a tindre una relació en tal persona i quan estàs ja en la relació t’arrepenteixes perquè pensaves que seria d’un altra forma o no era el que esperaves.
La preparació la vas adquirint a mesura que avances en la relació.
Si es tracta de una relació ja formal i madura pense que estàs ja realment preparat quan coneixes merament a la persona i tu tens els teus objectius clars en la vida com per exemple, que vols algú al teu costat que te vol, tindre fills o no (perquè tampoc es precís), saber que t’has de sacrificar per eixa persona i treballar per tindre una casa....) i estar completament segur de que estàs enamorat de eixa persona perquè si nos seria una tonteria mantenir algo serio en tal persona.
Jo crec que per a saber si estem preparats per a tindre una relació seria a certa etat, soles ens cal ser madurs i saber afrontar la vida en parella.

Expliqueu-me els trets que caracteritzen a una persona que esta enamorada

En realitat, saber si una persona esta enamorada o no, és complicat.Jo pense que cada persona té la seua forma de mostrar-ho ja que pot haver una persona que esta enamorada i que ho expressa per que esta tot el dia saltant d’alegria o ahí sempre parlant de lo fantàstica que es la seua vida o també hi ha persones que s’ho guarden per a elles mateixa i prefereixen reservar-ho per que son mes tímides o no els agra que se’ls hi note res.
Tu quan estàs enamorat i veus a isa persona que tan t’agrada, notes ahí una sensació a la panxa, no se sap per que però tu heu notes. També quan veus a eixa persona, et sents feliç i estàs contenta per que estàs al costat de la persona a la qual vols.
Ademés, en ocasions et pot canviar el caràcter i passar d’estar trist a estar content. També quan t’enfades en eixa persona,t’afecta més que si t’enfadares en altra qualsevol i pots aplegar asta a plorar per ella perquè sí.
Jo crec que lo del amor es un mon raro molt complicant, molt difícil de explicar però molt fàcil de sentir.

Què és la veritat?

La veritat es tot allò del qual estem segurs de que existeix ja que tenim proves de la seua existència i en alguns casos ho podem percibir amb alguns dels nostres sentits.Quan diem que una cosa es veritat , estem afirmant que eixa cosa existeix.Per exemple, tu sas que quan toques el foc te cremes perquè hi ha proves d’això i està demostrat científicament. Veritat es tot el que es pot demostrar mitjançant proves.
De totes formes, hi han persones que es monten la seua pròpia veritat o simplement creuen que estan vivint en una realitat on tot el que ells creuen és veritat. Es creuen la veritat que els conten per la confiança que poden tindre en la persona que els ho conta.També quan veus anuncis o programes en la tele, pot ser mentira i tu creure’t que el que estàs veient es veritat.
Cada persona viu la seua veritat i es creu les coses de qui vol, però per norma general, veritat es tot allò demostrable i amb proves.

Com estem segurs de que la nostra existencia es real? Com sabem si estem somiant o estem desperts?

Estem segurs de que la nostra existència es real per que el que estem vivint es la nostra vida, tenim proves d’això i per lo tant sabem que existim.
Des de l’antiguitat ja hem existit i em anat evolucionant.Tenim proves de que existim ja que per exemple, quan ens caiem o ens tallem i ens fem mal, notem el dolor i per lo tant som conscients del que ens esta passant es una cosa real.
Sabem que no estem somiant per que en la vida diària no es somia, ademés, sabem que somiem quan dormim i que quan ens despertem, sacaven els somnis i entrem altra vegada a la realitat quotidiana.Amés, nosaltres els humans tenim capacitat per raonar i pensar.Quan estem somiant, no tenim la mateixa capacitat per pensar que en la vida real i tampoc som completament conscients i responsables dels nostres actes, quan estem en el present (en la vida real) som completament conscients del que fem i dels nostres actes ja que estem en el present.
Quan morim, deixem d’existir, per lo tant quan vivim, existim.

Què pot fer un profesor de psicología per a que les seues alumnes i alumne callen durant la clase? (Sense violència ehh)

Home, la veritat es que un poc tindria que aguantarse xD encara que la culpa nostra (en part) ja que ens distraiem per qualsevol cosa (ademés vam parlar perquè estàvem parlant del viatge, no per res mal en concret) tu tens que tindre paciència i aguantar però tampoc tanta paciència perquè nosaltres també tenim que callar i comprendre que hi han moments per a parlar i estar de broma i altres per a atendre i escoltar el que s’explica a classe.
No se poden ficar càstigs ni culpar a uns altres perquè unes persones no callen ja que això es injustícia però se poden tindre algunes xarletes dient- nos que mos callem i crec que no farà ja falta res perquè com se suposa que estem ja en 1º de Batxiller i sabem comportar-nos, pues se suposa que en això tindríem que tindre prou, dic jo.
Lo de parlar pense que mai es podrà parar, ja que parlar es una cosa natural que ix espontàniament i no es pot impedir però el que si que es pot fer, es ficar cada u de la nostra part i intentar parlar menys!

Explica les claus que fan que una relació de parella puga tindre èxit.

Les relacions de parella poden ser molt variades depenen del caràcter de cada persona ja que tots no tenim els mateixos gustos i apart ens agrada que ens tracte de una forma, que es fajen les coses de una manera...
Però lo que mai pot faltar és el respecte, dos persones que mantenen una relació han de respectar-se, no insultar-se ni tractar-se mal i sobretot deixar opinar.Sense respecte no es possible mantindre relació en ninguna persona ja siga també per amistat o per lo que siga.
També es important el tracte que li dones a eixa persona: tractar-la amb carinyo, abraçar-la, tindre-la contenta i no ofendre-la o fer-li mal.
Has també de confiar en ella perquè la confiança es lo més important també després del respecte. Si una parella no confia mútuament, no existeix una bona relació.Ademés les coses que es fan s’han de contar (on vas, en qui vas...).
La fidelitat es la tercera cosa més importat o la més! Tu no pots ser-li infidel a la teua parella perquè és lo pitjor que pots fer-li. Es com una traïció o un despreci a eixa persona.
En fi, les relacions de parella tenen tantes coses, que s’han de vore a medida que avances en la teua relació. Es una cosa personal que soles tu has de vore ja que també cadascú té les seues manies i coses.

Definir què és realitat (quan diem que es veritat alguna cosa)

La veritat és el que nosaltres pensem que és real i que podem veure.Quan parlem de nosaltres, realitat és tot allò que es pot vore i tocar o sentir.
Per a la resta del món, realitat és el que està demostrat científicament amb proves que han demostrat que és cert.
També de vegades, nosaltres podem veure l a realitat com el nostre món interior en el qual volem viure i que no veiem més enllà del que tenim en la ment.
La realitat és el present, tot el que existeix.

Com va dir Philip K. Dick:
La realidad es aquello que cuando dejas de creer en ello, no desaparece.

Quin paper jugen les mentires en la nostra vida?

Les mentires, perquè es diuen? Es una pregunta curiosa ja que quan ens pregunten algo, no sabem ben bé perquè mentim o més ben dit, de vegades mentim sense pensar bé la resposta.
Si ens ficarem a reflexionar sobre totes les mentires que hem dit en la vida, ara ens pareixerien tonteria ja que quan es pensen bé, penses que hagueres pogut dir una veritat sense dir una mentida.
Jo crec que la mentida es un medi d’evasió.Quan volem eixir d’ una situació acaparadora o vergonyosa, tenim por o el que volem es fugir, optem per mentir.


De vegades ho fem d’una manera tan involuntària que no sabem perquè mentim, simplement es per amagar-se del que puguen dir els demés o més bé per conservar la teua intimitat.Les mentires juguen un paper molt decisiu e important a la nostra vida ja que amaguen el nostre jo personal i ademés estan diàriament en la nostra vida a cada situació i moment

Descriure un conflicte amb les 5 solucions posibles.

Utilitzant el conflicte anterior del matrimoni, les 5 solucions possibles serien:

· Competició: Que algú dels dos se ficara a discutir asta que guanyara algun dels dos la discussió i així d’esta manera algú perdria i un altre guanyaria
· Col·laboració: que els dos es plantejaren el que estan fent i ficaren de la seua part per poder resoldre el conflicte
· Evitació: Que pasaren del tema i s’oblidaren l’u del altre sense resoldre el conflicte
· Acomodació: que algú dels dos cedira davant les exigències de l’altre i s’acomodara a ell/ella
· Compromís: Que els dos cediren, per a resoldre el conflicte i tornar a estar junts o per a trencar la relació, però de forma pacífica.

Existeixen relalitats que van més enllà dels nostres sentits?

Jo crec que sí, nosaltres no som éssers merament tanto evolucionats com per a poder percibir-ho tot.
Necessitem d'alguns aparells per a poder captar ultrasons, visions molt llunyanes, microscòpics per a saber qué hi han quan tastes una certa substància.Igual que el àguila té el sentit per a veure a gran distancia, nosaltres cairexem d'això.També crec que alguns sentiments van més enllà dels nostres sentits, perquè tú pots creure que una persona sent amistad per a tú i tú estar totalment convençuda i després saber que es mentira. Pero aquesta realitat no te l' ha determinat ningún sentit, hi han coses que no son posibles percibirles amb els sentits i un exemple seria també el mon paranormal i totes aquestes coses que provenen de un altra dimensió i que pot ser que siga real.
Tú no mes pots percibir i sentir el que veus i el que creus.I com diu la frase "veure no es creure, creure es veure", nosaltres podem vore una cosa i pensar que es veritat pero si tu no teu creus realment no ho veus perquè te justifiques a tú mateixa d'alguna manera que el que estàs veient es real.

Comentari de l' article

Respecte a la meua posició seria dualisme ja que jo també defent que tenim ànima i cos a la vegada.

Respecte a lo del article, m'ha sorpregunt els grans avanços que s'estàn fent hui en dia ja que d'asi una vintena d'anys o més es podràn controlar moltes coses que ara pareixen impossibles de fer-ho.
El cervell té moltes parts ocultes que nosaltres no coneixem o que encara ens falta per descobrir.
Si s'ha descobert en els anys 90 en la cortessa del cervell d'un ceg és diferent a la de una persona amb vista normal, jo crec que d'ací uns quants anys, es podrà descobrir l'origen d'aquesta ceguera i el perquè d'ella i així poderla curar.
També pense que cada persona té un tipus de cervell desarrollat, uns amb gran espai per a informació espacial, altres amb facilitats per resoldre els conflictes.....també depen de la formació de cada persona, ja que com diu, si una persona es política i té una ideologia lliberal, tindrá més facilitat per saber resoldre conflictes o més llibertat de pensar (ideologia lliberal)
Crec que quan una persona estudia alguna carrera o es dedica alguna cosa, la part del cervell relacionada amb el que fa, es desenvolupa més i dona a la persona més facilitats a l'hora de fer l'activitat que tinga que fer.
També s'estàn fent pel-lícules ja de poder curar a gent per el mètode de conectar al cervell uns cables i per mitjà d'electrons fer-li recordar succesos ja viscuts, per curar l'amnesia o alguna cosa.
Jo crec que açò dasí uns anys ja ho tindrem así també perque per a la ciència quasi res es imposible.
I això que diu de que es podrà fer el que vol amb un cervell (el hardware que ve de fabrica) com si el puguerem manipular, crec que no és étic ja que a una persona no li pots modificar una cosa que es seua sense ell voler (pert la llibertat), sempre que no siga amb el seu consentiment.
Si ell dona el consentiment no hi ha res en contra.
En conclusió, la ciència ho fa tot possible, i ens farà en un futur, tindre una vida molt més cómoda

Descriu un conflicte que se solucione de manera colaborativa seguit el esquema.

El cas es un matrimoni.
Durant els seus primers anys de cassaments son feliços, decorant la casa, comprant els mobles, aprenent a connviure, eixin a sopar... coses de parella normals.
Pero a mesura que la cord es va estirant, comencen a sorgir xicotetes discusions com per exemple les coses que no li pareixen bé l'un del atre, lo egoísta que és un i lo santa que es l'altra persona (els típics conflictes diaris)
Pero el que passa, es que a mesura que la corda s'esta estirant (com en el exemple), estos conflictes xicotets, pasen a ser grans i s'ocasionen conflictes diaris i més i més discusions diaries ocasionades sempre per lo que antes eren simples tonteries.
Ara ja no queda res de la feliciat dels primers dies o anys, de la ilusió per compartir una vida nova, de l'ilusió per tindre fills i formar una familia....ara són com el gat i el gos o el dia i la nit.
Tot ocasionat per una falta de comprensió i falta de parar-se a pensar i preguntarse, que estem fent?
Hasta que un dia la discussió es tan forta que es plantejen divorciase, pero quan estàn apunt de fero, reflexionen i es pregunten el perquè d'aquest problema, el perquè si eren feliços han acavat amb aquesta situació si realment les persones en un principi congeniaven.
Aleshores van a parar els dos al mateix lloc: el que es necesita es una nova unió i un canvi de vida.
Els dos parlen i dialoguen hasta que apleguen a la conclusió de que quan ú s'enfada l'altre té que baixar del burro i així sempre. Una vegada ú i una vegada l'altre i que també dos no discutixen si ú no vol. Ademés decideixen cambiar els dos i ficar cada ú de la part dels dos i així fer els dos mutuament lo que a ú li agrada i lo que a l'altre també.

El final d'aquest conflicte es basa en que avegades ú mateix es centra tant en lo que realment vol que només pensa en això i es cega per lo demés. Obliga a les persones que té al rededor només per poder conseguir allò que vol i també obliga que es necesita cooperació i comprensió per a obtindre una situació beneficiosa per als dos individuus.

Es pot demostrar mitjançant la raó o la ciència l'existencia de Déu?

La veritat es que mitjançant la raó no crec que es puga demostrar res i quan dic raó em referisc a la fé i a aquestes coses.
Es un poc complicat de dir ja que jo sempre solc ficarme en les dos situacions.
Si partim de la raó, ja no tenim proves materials que ens donen alguna pista o alguna prova, però el que sí tenim es la història.
Ja dien fa molts anys una època abans en la que Jesucrist va xafar les nostres terres (la era abans de crist) i això s'ha pogut comprovar gràcies a la raó de les persones i no a ningún experiment.
També es pot dir, que tú avegades pots tindre sensacions en el teu interior que et fan sentir diferent o et pot donar un cambi de gir a la vida i també ho pots asociar a Déu.
Pero per altra banda, ficant-nos al costat de la ciència, s'ha demostrat amb la datació per carboni la figura de Jesucrist en la sábana Santa en Turín.
S'ha pogut demostrar que en un principi es veritat que el va pertenèixer i les dates apunten a que va ser de la mateixa era que ell.
Per lo tant, jo crec que ciència i religió o raó, com se vuiga dir, es complementen l'una a l'altra però sempre s'ha de creure més a la ciència ja que es la que t'ho demostra i t'ho verifica.
La religió es 1/4 de la ciència i la raó.

Anàlisi del conflicte

1. Protagonistes
Protagonistes principals: Carles, i Andreu
Protagonistes secudaris: Els amics de Carles i Mario

2. Poder del conflicte
El poder el té Carles, al estar en el seu país i tindre gent que li apolla.
Andreu està en la part débil del conflicte ja que no té a ningú que li respalde i es trova asoles.

3. Percepcions en el problema
Postura de Carles: "Els inmigrants no mes venen ací per a llevar-nos els puestos de trevall i molestar-nos"
Postura de Andreu: "Jo no més vinc ací a guanyarme la vida sense molestar a ningú"

4. Emocions i sentiments
Emocions de Carles: Sentiment de superioritat, sentiment per la patria i sentiment de espanyolitat. Sentirse un
ésser superior i el orgull.

Emocions de Andreu: Frustració, marginació, sentir-se despreciat...

5. Posicions
Posició de Carles: Tirar als inmigrants del país ja que estàn invahín el seu espai i llevantli els llocs de trevall.
Posició de Andreu: Conseguir un trevall i un millor nivell de vida.
Posició de Mario: Mediar la situció (Ací podriem incluir ja a Mario perque ja té que pendre mesures)

6. Interesos i necesitats
Interesos de Carles: Que en el país sols hi hajen espanyols i que no moleste ni invadisca ningú mes el territori.
Interesos d' Andreu: Conseguir una millor vida, tranquil.la, sense problemes, un bon lloc de trevall i estabilitat.

7. Valors i principis
Valors de Carles: Principi racista i despreciador cap a persones diferents a ell.
Valors de Andreu: Infravalorament de la seua persona i despreci.

Un conflicte!

Mario es un xic jove, estudiós, trau bones notes, té moltes amistads i es un xic tranquil.
Un dia, Mario està debatint amb els amics sobre la inmigració i un amic seu, Carles, comença a dir que els inmigrants soles venen ací per a furtar-nos els llocs de trevall, que no serveixen per a res, que soles fan que molestar i que deurien de desaparèixer tots.
Estavem tots debatint-ho i de moment passa Andreu, un xic rumà de 17 anys i ho sent tot.
Comencen a dir-se de tot i a discutir durant moltes hores sense traureli ninguna finalitat a la discussió.
Ademés, els amics de Mario el defenen a ell ja que són amics i Andreu es trova asoles en la situació sent el seu unic defensor.
Pero Mario tampoc pensa així perque té unaltra visió del que es la raça humana el que passa que no s'ha ficat en el debat perque no li agrada discutir d'aquestos temes en concret.
Al final acaben quedant un dia per pegarse aquells dos i en eixe moment Mario es fica per el mig.
Ara Mario es el mediador dells dos. Què deuria fer?

Creus que pot haver un cos viu sense ánima?

Reament la resposta no la sé. Ningú ho sap això ja que encara que s'haja demostrat que els sentiments es poden provocar a partir d'unes hormones, no s'ha averiguat encara d'on nàixenn.
No sabem sí tenim ànima, pero cadascú amb la seua ideologia ho pensa o no. Jo crec que sí, pero tampoc estic del tot segura perque no hi han fets demostrables.
Crec que sí que pot haber un cos viu sense ànima perque desde el punt de vista de la ciència, no tenim ànima.
Però, si fem cas a la ciència, no pareix que ens falte algo o estem buits? es com si fórem un tros de carn, óssos, uns múlsculs i un cervellet.
I ara desde el punt de vista ideològic, que dieu dels assasins? també pareix que no tinguen ànima o es el que és diu, perque no tenen sentiments i escrúpols al llevarli la vida a una persona i ni arrepentirse'n, aleshores que pasa que esta persona té errónies les hormones i no li segreguen "la pena o la compació"? jo no ho crec així.
Hi han persones que són així de malévoles.
En realitat crec que hem contradisc a mí mateixa perque poden tenir ànima desde el punt de vista ideológic i tindre sentiments pero desde el punt de vista de la ciència no en tenim i les persones que no s'egreguen aquestes coses pareix que els falte un dit de front.
La resposta no la sé ja que la ciència i la religió es contradixen tant que al final no es sap qui te la raó.
Hasta que no es veu, no es creu!

Són positius els conflictes en la nostra vida?

En la meua opinió crec que són ambes coses però també depén del tipus de conflicte del que se trate.
En primer lloc, partirem de que els conflictes venen a ser negatius.
Pues jo diria que depén de quins, el conflicte en unaltra persona quan es converteix en un acòs per exemple, es un conflicte prou problemàtic i molt negatiu per a la víctica, un exemple clar és el tema abans tractat com és el acós escolar, primer son unes simples burles, després pasem a que s'unisca més gent a la treta i més tard ja pasem a un conflicte diari i un acosament per part del agresor (una rutina), també el conflicte del maltrat de la dóna és un exemple, són acosos que generalment acaben amb un mal final.
No obstant, molts tenen solucions el que pasa esque primer es fa el problema i després es busca la solució.
Hi han masa tipus de conflictes per dirlos tots per lo que pasarem a la visió de que fóren positius.
També pense que depen molt del grau de negativitat que tinga (tot té un límit)
Si partim de que són positius, partim d'un punt de vista prou optimista, jo crec que els problemes o els conflictes t'ajuden a crèixer com a persona.
Et fan veure la vida tal com és, la injusticia que hi ha i et fan madurar més prompte.
El exemple més clar es el que s'ha dit hui en clase: el de la parella.
Si surgeix un problema entre els dos s'originarà un conflicte en el que els dos hauràn de ficar de la seua part per solucionar´, té dos víes: la negativa i la positiva.
Si no es vol solucionar pasarem a un conflicte negatiu pero si del contrari ets madur i saps afrontar el problema (si et convé segons la situació) açò fortalirà la relació i els dos es donàràn conter de que es volen més i estàn molt més units que abans i se demostra que en els moments difícils estàn ahí i es saben afrontar.
Açò pasa igual que en els amics però bé a ser un poc més diferent ja que la relació d'amistad - amor té prous diferències.
En conclusió, pense que els conflictes són mes positius que negatius perque t'ajuden a crèixer com a persona pero tampoc cal tindre'n tants a la vida si nos t'omplis massa de negativitat i tampoc és bó tindre tants problemes.
Ni ha que viure la vida!

Què ens diferencia als humans dels animals?

Per començar, comentaré que la historia evolutiva dels animals i dels humans ve a ser la mateixa.
Des d'un primer moment, els animals ja habitaven la terra abans que els humans i al extingirse, van sobreviure com van poder, es van adaptar i es van condicionar entre el cos i el medi. Es com la teoria de Darwin, que sobreviveix el que millor s'adapta al medi i per això han adoptat eixes extremitats i sobretot el cervell i les seues funcions.
E así la diferència principal entre humans i animals, tot i que nosaltres també venim del simi, un animal.
El nostre origen ve del mateix eslavó i si ho pensem bé, no tenim tantes diferències com es pensa.
Nosaltres tenim més inteligència i hem anat desarrollant eixa part del nostre cos. Per exemple, els animals tenen inteligència, pero no l'han aconseguit desarrollar tant perque el medi preferia que es guiaren per instint.
Nosaltres al tindre unaltra estructura diferent, ens ha tocat desarrollar la inteligència.
Tenim ventaja en algunes parts del cos, com són les cèlules, la capacitat de caminar a dos pates i la inteligència pero ells tenen ventaja en les extremitats, en velocitat.....
Per altra banda, els nostres sentiments són molt mes complets i amplis que els dels animals.
Tampoc es sap amb certessa si els animals poseeixen sentiments pero en la meua opinió jo crec que sí perque quan torna un familiar a casa es fiquen molt contents i quan lis dones el menjar, ells t'ho agraeixen.
Nosaltres es un món apart, poseïm molts tipus de sentiments i de vegades son tan complexos que ni nosaltres mateixos ho entenem.
En conclusió, jo pense que uns als altres ens complementem i tots dos ens necesitem, ens diferenciem en el aspecte i en alguns llocs del cos i de la ment, pero tots venim del mateix origen.

Son les escoles de hui en dia llocs on es dona una violència excesiva?

Cuantes vegades no s'ha tret a la televisió notícies sobre l'acosament escolar a les aules del col.legi?
Es una notícia qüotidiana hui en dia, que cada vegada està cobrant més força en la societat.
En la meua opinió, tampoc crec que esta violència siga excesiva, crec que aquesta violència està present, sí, però tampoc cal exagerar-la.
Clar que per a la víctima es exagerada i això es un problema greu ja que la majoria de gent afectada no sap defendres o li dona por contar-ho a alguna persona per demanar ajuda ja que després poden haber represalies.
Els percentajes demostren que l'etat d'afectats i d'agressors ronden dels 13 als 16 anys o inclús abans. Crec que si els professors o la ministra d'educació insistira més en potenciar les normes bàsiques de convivència, el respecte i el diàleg potser s'evitarien més conflictes encara que açò es un poc difícil de conseguir ja que cada persona té la seua própia forma de ser.
Jo crec que aquestes conductes es poden frenar al menys dins del centre aplican mesures i sent més dur amb l'agressor però també dedicant-li temps de reflexió i ajuda ja que alguns d'aquestos comportaments poden ser ocasionats per alguna situació de la seua vida.
Aquesta violència sempre estarà present, ja que tampoc som robots programats ni coses d'aquestes per controlar sempre les nostres accions o conductes, però es pot frenar i si pasa es pot solucionar ràpid i dialogant.
També crec que aquestos problemes pasen per falta de maduressa i la majoria de vegades s'ocasionen per tonteries.
En conclusió, la violència a les aules es un tema que s'ha de matissar per frenar les agressions i amb un poc d' empeny i amb mediació es podrà conseguir.