Reament la resposta no la sé. Ningú ho sap això ja que encara que s'haja demostrat que els sentiments es poden provocar a partir d'unes hormones, no s'ha averiguat encara d'on nàixenn.
No sabem sí tenim ànima, pero cadascú amb la seua ideologia ho pensa o no. Jo crec que sí, pero tampoc estic del tot segura perque no hi han fets demostrables.
Crec que sí que pot haber un cos viu sense ànima perque desde el punt de vista de la ciència, no tenim ànima.
Però, si fem cas a la ciència, no pareix que ens falte algo o estem buits? es com si fórem un tros de carn, óssos, uns múlsculs i un cervellet.
I ara desde el punt de vista ideològic, que dieu dels assasins? també pareix que no tinguen ànima o es el que és diu, perque no tenen sentiments i escrúpols al llevarli la vida a una persona i ni arrepentirse'n, aleshores que pasa que esta persona té errónies les hormones i no li segreguen "la pena o la compació"? jo no ho crec així.
Hi han persones que són així de malévoles.
En realitat crec que hem contradisc a mí mateixa perque poden tenir ànima desde el punt de vista ideológic i tindre sentiments pero desde el punt de vista de la ciència no en tenim i les persones que no s'egreguen aquestes coses pareix que els falte un dit de front.
La resposta no la sé ja que la ciència i la religió es contradixen tant que al final no es sap qui te la raó.
Hasta que no es veu, no es creu!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Tractes dos problemes diferents. El segon és una simplificació del llenguatge el dir que certa gent no té ànima, més bé podriem dir que la tenen malalta. Respecte al primer podriem plantejar-nos la possibilitat de la vida artificial i això si que ho complica tot.
Publicar un comentario