Es pot demostrar mitjançant la raó o la ciència l'existencia de Déu?

La veritat es que mitjançant la raó no crec que es puga demostrar res i quan dic raó em referisc a la fé i a aquestes coses.
Es un poc complicat de dir ja que jo sempre solc ficarme en les dos situacions.
Si partim de la raó, ja no tenim proves materials que ens donen alguna pista o alguna prova, però el que sí tenim es la història.
Ja dien fa molts anys una època abans en la que Jesucrist va xafar les nostres terres (la era abans de crist) i això s'ha pogut comprovar gràcies a la raó de les persones i no a ningún experiment.
També es pot dir, que tú avegades pots tindre sensacions en el teu interior que et fan sentir diferent o et pot donar un cambi de gir a la vida i també ho pots asociar a Déu.
Pero per altra banda, ficant-nos al costat de la ciència, s'ha demostrat amb la datació per carboni la figura de Jesucrist en la sábana Santa en Turín.
S'ha pogut demostrar que en un principi es veritat que el va pertenèixer i les dates apunten a que va ser de la mateixa era que ell.
Per lo tant, jo crec que ciència i religió o raó, com se vuiga dir, es complementen l'una a l'altra però sempre s'ha de creure més a la ciència ja que es la que t'ho demostra i t'ho verifica.
La religió es 1/4 de la ciència i la raó.

Anàlisi del conflicte

1. Protagonistes
Protagonistes principals: Carles, i Andreu
Protagonistes secudaris: Els amics de Carles i Mario

2. Poder del conflicte
El poder el té Carles, al estar en el seu país i tindre gent que li apolla.
Andreu està en la part débil del conflicte ja que no té a ningú que li respalde i es trova asoles.

3. Percepcions en el problema
Postura de Carles: "Els inmigrants no mes venen ací per a llevar-nos els puestos de trevall i molestar-nos"
Postura de Andreu: "Jo no més vinc ací a guanyarme la vida sense molestar a ningú"

4. Emocions i sentiments
Emocions de Carles: Sentiment de superioritat, sentiment per la patria i sentiment de espanyolitat. Sentirse un
ésser superior i el orgull.

Emocions de Andreu: Frustració, marginació, sentir-se despreciat...

5. Posicions
Posició de Carles: Tirar als inmigrants del país ja que estàn invahín el seu espai i llevantli els llocs de trevall.
Posició de Andreu: Conseguir un trevall i un millor nivell de vida.
Posició de Mario: Mediar la situció (Ací podriem incluir ja a Mario perque ja té que pendre mesures)

6. Interesos i necesitats
Interesos de Carles: Que en el país sols hi hajen espanyols i que no moleste ni invadisca ningú mes el territori.
Interesos d' Andreu: Conseguir una millor vida, tranquil.la, sense problemes, un bon lloc de trevall i estabilitat.

7. Valors i principis
Valors de Carles: Principi racista i despreciador cap a persones diferents a ell.
Valors de Andreu: Infravalorament de la seua persona i despreci.

Un conflicte!

Mario es un xic jove, estudiós, trau bones notes, té moltes amistads i es un xic tranquil.
Un dia, Mario està debatint amb els amics sobre la inmigració i un amic seu, Carles, comença a dir que els inmigrants soles venen ací per a furtar-nos els llocs de trevall, que no serveixen per a res, que soles fan que molestar i que deurien de desaparèixer tots.
Estavem tots debatint-ho i de moment passa Andreu, un xic rumà de 17 anys i ho sent tot.
Comencen a dir-se de tot i a discutir durant moltes hores sense traureli ninguna finalitat a la discussió.
Ademés, els amics de Mario el defenen a ell ja que són amics i Andreu es trova asoles en la situació sent el seu unic defensor.
Pero Mario tampoc pensa així perque té unaltra visió del que es la raça humana el que passa que no s'ha ficat en el debat perque no li agrada discutir d'aquestos temes en concret.
Al final acaben quedant un dia per pegarse aquells dos i en eixe moment Mario es fica per el mig.
Ara Mario es el mediador dells dos. Què deuria fer?

Creus que pot haver un cos viu sense ánima?

Reament la resposta no la sé. Ningú ho sap això ja que encara que s'haja demostrat que els sentiments es poden provocar a partir d'unes hormones, no s'ha averiguat encara d'on nàixenn.
No sabem sí tenim ànima, pero cadascú amb la seua ideologia ho pensa o no. Jo crec que sí, pero tampoc estic del tot segura perque no hi han fets demostrables.
Crec que sí que pot haber un cos viu sense ànima perque desde el punt de vista de la ciència, no tenim ànima.
Però, si fem cas a la ciència, no pareix que ens falte algo o estem buits? es com si fórem un tros de carn, óssos, uns múlsculs i un cervellet.
I ara desde el punt de vista ideològic, que dieu dels assasins? també pareix que no tinguen ànima o es el que és diu, perque no tenen sentiments i escrúpols al llevarli la vida a una persona i ni arrepentirse'n, aleshores que pasa que esta persona té errónies les hormones i no li segreguen "la pena o la compació"? jo no ho crec així.
Hi han persones que són així de malévoles.
En realitat crec que hem contradisc a mí mateixa perque poden tenir ànima desde el punt de vista ideológic i tindre sentiments pero desde el punt de vista de la ciència no en tenim i les persones que no s'egreguen aquestes coses pareix que els falte un dit de front.
La resposta no la sé ja que la ciència i la religió es contradixen tant que al final no es sap qui te la raó.
Hasta que no es veu, no es creu!

Són positius els conflictes en la nostra vida?

En la meua opinió crec que són ambes coses però també depén del tipus de conflicte del que se trate.
En primer lloc, partirem de que els conflictes venen a ser negatius.
Pues jo diria que depén de quins, el conflicte en unaltra persona quan es converteix en un acòs per exemple, es un conflicte prou problemàtic i molt negatiu per a la víctica, un exemple clar és el tema abans tractat com és el acós escolar, primer son unes simples burles, després pasem a que s'unisca més gent a la treta i més tard ja pasem a un conflicte diari i un acosament per part del agresor (una rutina), també el conflicte del maltrat de la dóna és un exemple, són acosos que generalment acaben amb un mal final.
No obstant, molts tenen solucions el que pasa esque primer es fa el problema i després es busca la solució.
Hi han masa tipus de conflictes per dirlos tots per lo que pasarem a la visió de que fóren positius.
També pense que depen molt del grau de negativitat que tinga (tot té un límit)
Si partim de que són positius, partim d'un punt de vista prou optimista, jo crec que els problemes o els conflictes t'ajuden a crèixer com a persona.
Et fan veure la vida tal com és, la injusticia que hi ha i et fan madurar més prompte.
El exemple més clar es el que s'ha dit hui en clase: el de la parella.
Si surgeix un problema entre els dos s'originarà un conflicte en el que els dos hauràn de ficar de la seua part per solucionar´, té dos víes: la negativa i la positiva.
Si no es vol solucionar pasarem a un conflicte negatiu pero si del contrari ets madur i saps afrontar el problema (si et convé segons la situació) açò fortalirà la relació i els dos es donàràn conter de que es volen més i estàn molt més units que abans i se demostra que en els moments difícils estàn ahí i es saben afrontar.
Açò pasa igual que en els amics però bé a ser un poc més diferent ja que la relació d'amistad - amor té prous diferències.
En conclusió, pense que els conflictes són mes positius que negatius perque t'ajuden a crèixer com a persona pero tampoc cal tindre'n tants a la vida si nos t'omplis massa de negativitat i tampoc és bó tindre tants problemes.
Ni ha que viure la vida!

Què ens diferencia als humans dels animals?

Per començar, comentaré que la historia evolutiva dels animals i dels humans ve a ser la mateixa.
Des d'un primer moment, els animals ja habitaven la terra abans que els humans i al extingirse, van sobreviure com van poder, es van adaptar i es van condicionar entre el cos i el medi. Es com la teoria de Darwin, que sobreviveix el que millor s'adapta al medi i per això han adoptat eixes extremitats i sobretot el cervell i les seues funcions.
E así la diferència principal entre humans i animals, tot i que nosaltres també venim del simi, un animal.
El nostre origen ve del mateix eslavó i si ho pensem bé, no tenim tantes diferències com es pensa.
Nosaltres tenim més inteligència i hem anat desarrollant eixa part del nostre cos. Per exemple, els animals tenen inteligència, pero no l'han aconseguit desarrollar tant perque el medi preferia que es guiaren per instint.
Nosaltres al tindre unaltra estructura diferent, ens ha tocat desarrollar la inteligència.
Tenim ventaja en algunes parts del cos, com són les cèlules, la capacitat de caminar a dos pates i la inteligència pero ells tenen ventaja en les extremitats, en velocitat.....
Per altra banda, els nostres sentiments són molt mes complets i amplis que els dels animals.
Tampoc es sap amb certessa si els animals poseeixen sentiments pero en la meua opinió jo crec que sí perque quan torna un familiar a casa es fiquen molt contents i quan lis dones el menjar, ells t'ho agraeixen.
Nosaltres es un món apart, poseïm molts tipus de sentiments i de vegades son tan complexos que ni nosaltres mateixos ho entenem.
En conclusió, jo pense que uns als altres ens complementem i tots dos ens necesitem, ens diferenciem en el aspecte i en alguns llocs del cos i de la ment, pero tots venim del mateix origen.

Son les escoles de hui en dia llocs on es dona una violència excesiva?

Cuantes vegades no s'ha tret a la televisió notícies sobre l'acosament escolar a les aules del col.legi?
Es una notícia qüotidiana hui en dia, que cada vegada està cobrant més força en la societat.
En la meua opinió, tampoc crec que esta violència siga excesiva, crec que aquesta violència està present, sí, però tampoc cal exagerar-la.
Clar que per a la víctima es exagerada i això es un problema greu ja que la majoria de gent afectada no sap defendres o li dona por contar-ho a alguna persona per demanar ajuda ja que després poden haber represalies.
Els percentajes demostren que l'etat d'afectats i d'agressors ronden dels 13 als 16 anys o inclús abans. Crec que si els professors o la ministra d'educació insistira més en potenciar les normes bàsiques de convivència, el respecte i el diàleg potser s'evitarien més conflictes encara que açò es un poc difícil de conseguir ja que cada persona té la seua própia forma de ser.
Jo crec que aquestes conductes es poden frenar al menys dins del centre aplican mesures i sent més dur amb l'agressor però també dedicant-li temps de reflexió i ajuda ja que alguns d'aquestos comportaments poden ser ocasionats per alguna situació de la seua vida.
Aquesta violència sempre estarà present, ja que tampoc som robots programats ni coses d'aquestes per controlar sempre les nostres accions o conductes, però es pot frenar i si pasa es pot solucionar ràpid i dialogant.
També crec que aquestos problemes pasen per falta de maduressa i la majoria de vegades s'ocasionen per tonteries.
En conclusió, la violència a les aules es un tema que s'ha de matissar per frenar les agressions i amb un poc d' empeny i amb mediació es podrà conseguir.