La venganza consiste primordialmente en la reprimenda contra una persona o grupo en respuesta a una mala acción percibida. Aunque muchos aspectos de la venganza se asemejan al concepto de justicia, la venganza en general persigue un objetivo más injurioso que reparador. El deseo de venganza consiste en forzar a quien haya hecho algo malo en sufrir el mismo dolor que él infligió, o asegurarse de que esta persona o grupo no volverá a cometer dichos daños otra vez.
Per a mí, la venjanza, és una cosa que t'atrau i que penses que quan l'ha fas, tot el que has fet penses que és correcte.
Sempre que volem venjanza és perque algú ens a fet mal o ens a llevat algo que voliem. Jo crec que hi han dos tipus de venjanza: la física y la psicològica. Generalment, la gent de hui en dia, quan es tracta d'un assumpte que té fácil solució, el que fa es pegarli una palissa a algú descarregant així tota la adrenalina i la ràbia sobre ell o ella. Però si busques un altre tipus de venjanza més doloroós i que dure molt de temps, lo millor és la venjanza psicològica. Si coneixes a la persona, pots ferli molt de mal al seu interior i deixar-la sola al món i que sofrisca moltisim. També depén del problema que siga perque de venjanzes ni han moltes.
Per altra banda, la venjanza és algo que et domina en alguns casos i penses que si no ho fas, no vas a descansar. Jo crec que en alguns casos és bona ja que si t'han fet mal, l'has de tornar encara que siga ficar-se al seu nivell jo estic d'acord en el que diu el dit de : qui la fa la paga.
En altres casos és negativa perque et poseeix i pots aplegar a fer coses horribles a una persona i després arrepentir-te i no poder tornar arrere.
En conclusió, la venjanza és millor evitar-la en tots els casos i si es tinguera que utilizar-se, sols quan algú t'ha fet mal de veritat, la millor es la psicològica.
jueves, 13 de marzo de 2008
Sobre la televisión
"Sobre la televisión" es un libro escrito por Pierre Bourdieu, en el que expone diversos temas acerca del mundo de la televisión.
Empieza planteando lo que es el mundo del periodismo y como está estructurado internamente.
Dentro de la televisión, hay como si dijeramos varios rangos "sociales". Están los periodistas, que son los más bajos, más arriba está otra gente a cargo de otra función y arriba de todo están los productores quienes se encargan de todo. Es como una rueda en que siempre hay uno que manda más que otro.
La finalidad de lo que sería el periodismo es darnos o mostrarnos un realidad creada por ellos la cual es mentira. Nos muestran lo que queremos ver, oir y lo que se identifica con nuestro pensamiento. Por una parte, les mueve lo que sería la avaricia, el dinero, la competencia... lo tienen todo en su poder. Controlan todo lo que quieren a través de una pantalla que muestra lo que la gente quiere y si no quiere, al final acabará creyendo porque es "la moda" de ahora. Utilizan un tipo de psicologia inversa para manipularnos y hacernos mover en masas hacia donde ellos quieren porque así tienen más éxito, compras los diarios, sube la audiencia y consiguen más seguidores y, con lo cual, más dinero.
A través de una portada nos pueden hacer ir hasta donde ellos quieren. Si muestran un tema "morboso" o interesante, a la gente le picará la curiosidad y se sentirá atraída. Un caso curioso es el que pone en el libro, por ejemplo, la muerte de una niña. Los periódicos pueden mentir o modificar la realidad del caso y enseguida la gente organizar manifestaciones contra alguien o crear un concepto equivocado de lo que no es pero que todo el mundo lo cree porque es lo que dice la prensa y lo que todo el mundo piensa.
Muestran aquello con lo que pensamos y con lo cual nos identificamos. Es como en la política. Pueden ponerse deacuerdo con ellos, porque son quienes gobiernan y mandan en el pais y fomentar su publicidad para que la gente los vote y ganen popularidad. Hasta pueden modificar también lo que podría mostrar un partido político de lo que realmente después, muestra.
Nos ocultan mostrando, muestran todo aquello que puede interesarnos pero ocultando al mismo tiempo cualquier duda de que aquello que nos muestran pueda ser "irreal".
Otro caso de la competencia es el de los Juegos Olímpicos. Ellos se encargarán de fomentar al país de cada uno para el que deporte se convierta en una competición y lucha por ver cual es el mejor, cuando en realidad el deporte es un juego en equipo y participación.
Aunque parezca muy exagerado, desde la prensa pueden derivarse motivos racistas porque lo que hacen es hacernos competir con gente de distinta raza o pais. Nos hace ser egoístas y perseguir un ideal que ellos quieren, en este caso, ellos.
En conclusión, la televisión es un mundo lleno de competencia, ambición y cosas ocultas que jamás mostrarán. Yo creo que lo que están logrando es crear una sociedad lejos de la democracia donde se supone que todo el pueblo debe votar y participar y transformarla en una especie de dictadura donde gobierna un ideal y todos aceptan y hacen lo que él les dice.
Empieza planteando lo que es el mundo del periodismo y como está estructurado internamente.
Dentro de la televisión, hay como si dijeramos varios rangos "sociales". Están los periodistas, que son los más bajos, más arriba está otra gente a cargo de otra función y arriba de todo están los productores quienes se encargan de todo. Es como una rueda en que siempre hay uno que manda más que otro.
La finalidad de lo que sería el periodismo es darnos o mostrarnos un realidad creada por ellos la cual es mentira. Nos muestran lo que queremos ver, oir y lo que se identifica con nuestro pensamiento. Por una parte, les mueve lo que sería la avaricia, el dinero, la competencia... lo tienen todo en su poder. Controlan todo lo que quieren a través de una pantalla que muestra lo que la gente quiere y si no quiere, al final acabará creyendo porque es "la moda" de ahora. Utilizan un tipo de psicologia inversa para manipularnos y hacernos mover en masas hacia donde ellos quieren porque así tienen más éxito, compras los diarios, sube la audiencia y consiguen más seguidores y, con lo cual, más dinero.
A través de una portada nos pueden hacer ir hasta donde ellos quieren. Si muestran un tema "morboso" o interesante, a la gente le picará la curiosidad y se sentirá atraída. Un caso curioso es el que pone en el libro, por ejemplo, la muerte de una niña. Los periódicos pueden mentir o modificar la realidad del caso y enseguida la gente organizar manifestaciones contra alguien o crear un concepto equivocado de lo que no es pero que todo el mundo lo cree porque es lo que dice la prensa y lo que todo el mundo piensa.
Muestran aquello con lo que pensamos y con lo cual nos identificamos. Es como en la política. Pueden ponerse deacuerdo con ellos, porque son quienes gobiernan y mandan en el pais y fomentar su publicidad para que la gente los vote y ganen popularidad. Hasta pueden modificar también lo que podría mostrar un partido político de lo que realmente después, muestra.
Nos ocultan mostrando, muestran todo aquello que puede interesarnos pero ocultando al mismo tiempo cualquier duda de que aquello que nos muestran pueda ser "irreal".
Otro caso de la competencia es el de los Juegos Olímpicos. Ellos se encargarán de fomentar al país de cada uno para el que deporte se convierta en una competición y lucha por ver cual es el mejor, cuando en realidad el deporte es un juego en equipo y participación.
Aunque parezca muy exagerado, desde la prensa pueden derivarse motivos racistas porque lo que hacen es hacernos competir con gente de distinta raza o pais. Nos hace ser egoístas y perseguir un ideal que ellos quieren, en este caso, ellos.
En conclusión, la televisión es un mundo lleno de competencia, ambición y cosas ocultas que jamás mostrarán. Yo creo que lo que están logrando es crear una sociedad lejos de la democracia donde se supone que todo el pueblo debe votar y participar y transformarla en una especie de dictadura donde gobierna un ideal y todos aceptan y hacen lo que él les dice.
miércoles, 12 de marzo de 2008
Mètodes anticonceptius
Es curioso que el sexo cuanto más se practica menos posibilidades hay de embarazo.
No hay ningún método anticonceptivo seguro. Todo depende de algunos factores importantes como la edad, la eficacia....
La iglesia está en contra de todos los métodos anticonceptivos artificiales, solo está a favor de la marcha atrás, que es natural pero conlleva mucho riesgo.
Los anticonceptivos pueden ser de dos maneras: artificiales o naturales
Los artificiales pueden ser:
- La píldora, no hay óvulo cada 6 mese, se puede manchar el primer día pero no pasa nada.
No engorda pero abre el apetito. Aparece más bello y con antibióticos reduce la eficacia. No quita la fertilidad.
- El Diu: Debes ir al médico para poder ponértelo y debes tener un control por parte suya. A los pocos días se pueden utilizar tampones.
- El diafragma y el preservativo: El látex impide la entrada de espermatozoide.
El diafragma se lo ponen las mujeres, con revisión y ayuda médica. No protege de las ETS y se necesita utilizar cremas espermicidas.
El preservativo se lo ponen los hombres, no necesita revisión médica. Pueden surgir algunos problemas si no está bien fabricado o si no se ha puesto bien. El usado deber tirarse, además caduca y debe conservarse en un lugar fresco y seco.
No hay ningún método anticonceptivo seguro. Todo depende de algunos factores importantes como la edad, la eficacia....
La iglesia está en contra de todos los métodos anticonceptivos artificiales, solo está a favor de la marcha atrás, que es natural pero conlleva mucho riesgo.
Los anticonceptivos pueden ser de dos maneras: artificiales o naturales
Los artificiales pueden ser:
- La píldora, no hay óvulo cada 6 mese, se puede manchar el primer día pero no pasa nada.
No engorda pero abre el apetito. Aparece más bello y con antibióticos reduce la eficacia. No quita la fertilidad.
- El Diu: Debes ir al médico para poder ponértelo y debes tener un control por parte suya. A los pocos días se pueden utilizar tampones.
- El diafragma y el preservativo: El látex impide la entrada de espermatozoide.
El diafragma se lo ponen las mujeres, con revisión y ayuda médica. No protege de las ETS y se necesita utilizar cremas espermicidas.
El preservativo se lo ponen los hombres, no necesita revisión médica. Pueden surgir algunos problemas si no está bien fabricado o si no se ha puesto bien. El usado deber tirarse, además caduca y debe conservarse en un lugar fresco y seco.
Embarassos no desitjats
Espanya és el pais occidental on hi han més embarassos no desistjats ( + de 1800)
Els metges insisteixen en inforar als joves dels anticonceptius però els joves tenen por d'anar al metge per si li ho diuen als seus pares.
Un altre problema dels embarassos no desitjats és la falta comunicació amb els pares. El adolescents creuen saber-ho tot a l' hora de fer-ho i en algunes ocasions, si no tenen un preservatiu igual ho fan.
Alguns símptomes de l'embaràs:
-Ausència del període
- Son
- Cansanci
- Dolor al pit
- Ganes de orinar
Encara que no s'experimente aquestos canvis, es posible que una xica estiga igualment embarassada.
Un mètode per a saber-ho és utilitzar el predictor, encara que en alguns casos pot fallar.
Algunes de les coses que no deuen de fer-se pero es fan son:
- Dur el condó en la cartera
- Utilitzar vaselina
- Supondre que la post day té + durabilitat
- Pensar que el condó no caduca
- Les píldores es poden pendre en qualsevol moment
-Cambiar de píldores sense que t'ho diga el metge
- Pensar que les pastilles són 100 % efectives
- Creure que prenen pastilles no et pots quedar embarassada
- Fer "la marcha atrás"
- Creure que mentre la mare està donant de mamar no hi ha possibilitat de embaràs
- Els llavats vaginals eviten l'embaràs
- Pisar evita que els espermatozoides apleguen a l' úter
- Quan tens la menstruació no et pots quedar embarassada
- Els esermicides soles els utilitzen les dones
Que pot fer un adolescent si s'ha quedat embarassada?
- Contar-ho als seus pares
- Anar a una persona adulta
- Les mares adolescnts acaben quedant-se asoles quedant-se a càrrec del fill. Els pares l'ha poden ajudar o no.
Un problema freqüent de l'embaràs es:
Un embaràs frena l'evolució dels joves com a persones. Com podràn educar ells a un fill?
Els metges insisteixen en inforar als joves dels anticonceptius però els joves tenen por d'anar al metge per si li ho diuen als seus pares.
Un altre problema dels embarassos no desitjats és la falta comunicació amb els pares. El adolescents creuen saber-ho tot a l' hora de fer-ho i en algunes ocasions, si no tenen un preservatiu igual ho fan.
Alguns símptomes de l'embaràs:
-Ausència del període
- Son
- Cansanci
- Dolor al pit
- Ganes de orinar
Encara que no s'experimente aquestos canvis, es posible que una xica estiga igualment embarassada.
Un mètode per a saber-ho és utilitzar el predictor, encara que en alguns casos pot fallar.
Algunes de les coses que no deuen de fer-se pero es fan son:
- Dur el condó en la cartera
- Utilitzar vaselina
- Supondre que la post day té + durabilitat
- Pensar que el condó no caduca
- Les píldores es poden pendre en qualsevol moment
-Cambiar de píldores sense que t'ho diga el metge
- Pensar que les pastilles són 100 % efectives
- Creure que prenen pastilles no et pots quedar embarassada
- Fer "la marcha atrás"
- Creure que mentre la mare està donant de mamar no hi ha possibilitat de embaràs
- Els llavats vaginals eviten l'embaràs
- Pisar evita que els espermatozoides apleguen a l' úter
- Quan tens la menstruació no et pots quedar embarassada
- Els esermicides soles els utilitzen les dones
Que pot fer un adolescent si s'ha quedat embarassada?
- Contar-ho als seus pares
- Anar a una persona adulta
- Les mares adolescnts acaben quedant-se asoles quedant-se a càrrec del fill. Els pares l'ha poden ajudar o no.
Un problema freqüent de l'embaràs es:
Un embaràs frena l'evolució dels joves com a persones. Com podràn educar ells a un fill?
jueves, 21 de febrero de 2008
L' Egoisme
El egoisme no és el amor propi, sino una passió desordenada per ú
mateix.
Una persona, quan arriba a l'edat adulta, es marca uns objectius
a la vida, defineix la seua personalitat i actua segons uns principis que ella considera ètics, correctes o justificats. Si la persona arriba a fer realitat allò que s'ha proposat, arriba a la satisfacció i felicitat personal. Si actua buscant inexorablement aquesta satisfacció personal es converteix en egoista. I baix aquest propòsit es torna egoista. Jo crec que el egoisme, en alguns casos, ens duu a buscar el que pensem que volem però sols és una necesitat material o emocional de omplir algun buit i destacar sobre els demés. L'egoisme pot ser positiu però també negatiu. Per exemple, un cas concret del egoisme negatiu es quan no vols compartir o dissar alguna cosa a algún amic teu que li fa falta perque creus que invaeix el teu espai, encara que com s'ha
dit abans o pot ser beneficiós ja que proposant-se unes metes i uns objectius en
la vida, si som egoistes i tenim empeny en allò que volem, podrem conseguir-ho encara que tampoc es bó obsersionar-se. L'egoisme ha de vindre ni en excés ni en defecte.
Diuen que en la vida sempre es bó ser un poc egoista, jo crec que aquesta expressió té raó ja que lo teu es teu i sempre hi han uns limits en que pots estirar pero sense trencar la corda.
mateix.
Una persona, quan arriba a l'edat adulta, es marca uns objectius
a la vida, defineix la seua personalitat i actua segons uns principis que ella considera ètics, correctes o justificats. Si la persona arriba a fer realitat allò que s'ha proposat, arriba a la satisfacció i felicitat personal. Si actua buscant inexorablement aquesta satisfacció personal es converteix en egoista. I baix aquest propòsit es torna egoista. Jo crec que el egoisme, en alguns casos, ens duu a buscar el que pensem que volem però sols és una necesitat material o emocional de omplir algun buit i destacar sobre els demés. L'egoisme pot ser positiu però també negatiu. Per exemple, un cas concret del egoisme negatiu es quan no vols compartir o dissar alguna cosa a algún amic teu que li fa falta perque creus que invaeix el teu espai, encara que com s'ha
dit abans o pot ser beneficiós ja que proposant-se unes metes i uns objectius en
la vida, si som egoistes i tenim empeny en allò que volem, podrem conseguir-ho encara que tampoc es bó obsersionar-se. L'egoisme ha de vindre ni en excés ni en defecte.
Diuen que en la vida sempre es bó ser un poc egoista, jo crec que aquesta expressió té raó ja que lo teu es teu i sempre hi han uns limits en que pots estirar pero sense trencar la corda.
Parlar de sexe en els pares
Existeixen varios tipus de consells:
- Mostrar-se segurs i parlar aubertament.
- No prohibir les coses.
- Pensar que som massa xiquets és un error.
- No tenen perque tindre vergonya. Un bon exemple és aquest cas: Un pare quan no li dona menjar als fills és injust, en canvi, el no parlar de sexe amb el fill pareix una cosa tabú i que no és injusta però si que ho és perque un fill també té dret de gaudir del sexe i saber el que és.
- Mostrar-se segurs i parlar aubertament.
- No prohibir les coses.
- Pensar que som massa xiquets és un error.
- No tenen perque tindre vergonya. Un bon exemple és aquest cas: Un pare quan no li dona menjar als fills és injust, en canvi, el no parlar de sexe amb el fill pareix una cosa tabú i que no és injusta però si que ho és perque un fill també té dret de gaudir del sexe i saber el que és.
Els pares deurien de :
- Tindre iniciativa ells i nosaltres
- Fer vore als fills que no som xiquets
- Acceptar les crítiques
- Parlar amb naturalitat
- Aconsellar
Nosaltres ens pensem que si parlen en nosaltres no vol dir que vuiguen averiguar les nostres coses si no aconsellar-nos.
En definitiva, parlar amb es pares de sexe és una cosa natural que hem de fer en algun moment de la nostra vida ja que ells són els que millor ens coneixen i els que ens aconsellaran de manera correcta.
domingo, 17 de febrero de 2008
La Primera vegà
És una experiència que no se olvida mai, encara que també depén de persones pot estar present o no l'amor.
Estudis realitzats demostren que els xics entre es 15 i els 17 anys tenen por de no donar la talla i que les xiques tenen por de sr abandonades i no ser vuigudes.
Després de tindre la relació els xics ho solen contar i celebrar amb els amics i les xiques es quedem com més impresionades i tendixen a ser més reservades.
Existeixen una serie de mites falsos:
- Quan ho fas per primera vegada a la xica li fa molt de mal (Fals, ja qe no té perqué fer mal)
- Si la xica no sagna significa que no és verge (Fals, pots sagnar o no, depén de cadascú)
- Si no tens imen vol dir que no eres verge (Fals, hi han xiques que naixen sense i són verges)
- La primera vegada que ho fas no et pots quedar embarassada (Totalment fals)
Altres estudis realitzats desvetl·len que en Espanya els joves perden la virginitat als 14, en Holanda i en Anglaterra als 13, en França als 13'9 i en Portugal als 14'2.
La sexualitat ja no és com abans. Els joves veuen ls relacions com a oci, com algo que s'ha de fer i açò és lacausa de que s'haja perdut la sensualitat i l'erotisme.
Els joves, generalment xics, volen fer-ho sempre antes dels 18 anys. Les xiques, encara que siguen molt modernes, sem,pre estàn esperant al xic ideal. Quan el xic li dirà de fer-ho sense preservatiu la xica li dirà en la majoria dels casos que no per por.
El preservatiu és el mètode anticonceptiu més utilitzat. S'utilitza en un 80 %.
Estudis realitzats demostren que els xics entre es 15 i els 17 anys tenen por de no donar la talla i que les xiques tenen por de sr abandonades i no ser vuigudes.
Després de tindre la relació els xics ho solen contar i celebrar amb els amics i les xiques es quedem com més impresionades i tendixen a ser més reservades.
Existeixen una serie de mites falsos:
- Quan ho fas per primera vegada a la xica li fa molt de mal (Fals, ja qe no té perqué fer mal)
- Si la xica no sagna significa que no és verge (Fals, pots sagnar o no, depén de cadascú)
- Si no tens imen vol dir que no eres verge (Fals, hi han xiques que naixen sense i són verges)
- La primera vegada que ho fas no et pots quedar embarassada (Totalment fals)
Altres estudis realitzats desvetl·len que en Espanya els joves perden la virginitat als 14, en Holanda i en Anglaterra als 13, en França als 13'9 i en Portugal als 14'2.
La sexualitat ja no és com abans. Els joves veuen ls relacions com a oci, com algo que s'ha de fer i açò és lacausa de que s'haja perdut la sensualitat i l'erotisme.
Els joves, generalment xics, volen fer-ho sempre antes dels 18 anys. Les xiques, encara que siguen molt modernes, sem,pre estàn esperant al xic ideal. Quan el xic li dirà de fer-ho sense preservatiu la xica li dirà en la majoria dels casos que no per por.
El preservatiu és el mètode anticonceptiu més utilitzat. S'utilitza en un 80 %.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
