Per a què serveix la ciència?

La ciència és, etimològicament, un conjunt de coneixements encara que fa referència a l’activitat destinada a adquirir coneixements.La ciència serveix per al progrés i l’avançament de les noves tecnologies en la nostra societat i per a descobrir noves coses. En la meua opinió, la ciència és una cosa essencial per als éssers humans ja que és necessari avançar i progressar a mesura que passa el temps i descobrir tot allò que ens falta per descobrir encara. Un objectiu principal de la ciència és intentar buscar una resposta a aquelles preguntes sense resposta que sempre ens preguntem però mai trobem la contestació. A més, gràcies a ella, podem gaudir d’una major comoditat a les nostres vides i fer de la nostra vida un mitjà més fàcil per a viure-la. Jo crec que la ciència en sí, és el mitjà per el qual els éssers humans em aplegat on estem ara i aplegarem molt més lluny que ara per que sempre anem renovant els coneixements i cada dia es descobreixen coses noves.Si per el contrari, per exemple, no avançarem i no intentàrem anar més lluny d’on podem i limitar-nos a quedar-nos estancats sense voler investigar noves coses ja no podríem dir que la ciència és un mitjà per avançar a mesura que passa el temps per que ens quedaríem sempre estancats en un punt i no progressaríem. Açò, indiscutiblement és fals ja que sempre anem avançant sense cap límit encara que jo crec que hi ha preguntes que mai podrem resoldre.En conclusió, la ciència ens permet avançar i progressar en la nostra intel·ligència i la nostra vida diària i és una font de coneixements del saber humà, encara que crec que ens falta molt per esbrinar per aquesta raó em de seguir investigant.

Que li pasaria a un xiquet si visquera aïllat durant la seua infància i adolescència?

Estar aïllat es estar apartat de tot contacte amb altres sers vius.

Un xiquet que està aïllat es trobaria sol i aprendria a viure de una manera diferent als demés que estan integrats a una societat des de menuts.En la meua opinió, pense que aquest xiquet aprendria una altra forma de comunicar-se i actuar diferent als humans no salvatges. Aquesta forma d’actuar seria com la dels animals si s’haguera criat al voltant d’ells com Mouli en “el llibre de la selva”. És un exemple prou clar de lo que li passaria a un xiquet criat d’aquestes formes ja que com es veu en el llibre i la pel·lícula, ell aprèn a actuar i a moure’s per instint.Si el xiquet s’haguera criat sol i sense ningun contacte amb altres éssers vius jo crec que viuria sense sentit i sense coneixement algun sobre què és la vida, perquè està ací o preguntant-se si hi han més éssers com ell. La seva vida no tindria sentit per a ell i a més, com no hauria après cap forma de llenguatge no podria parlar ni comunicar-se encara que tindria consciència però jo crec que no li serviria de molt.Si ens ficarem en el lloc contrari i si pensa-se’m que podria parlar i comunicar-se i tindre uns coneixements sobre ell mateix, ens faríem aquesta pregunta: qui és la persona que li ha ensenyat aquestos coneixements? Ell no, per suposat, per que no ha tingut a ningú per a que li els ensenyaren ni tampoc a ningú per observar, comprendre i aprendre. En conclusió, un xiquet aïllat seria un humà salvatge sense cap coneixement i guiat per instint ja que no deixa de ser humà i és intel·ligent.

Els cels

Sospita o inquietud en la possibilitat de que la persona estimada ens lleve atenció en favor de altra.

Els cels es donen en una relació quan una persona de les dos comença a tindre sospites de que alguna cosa es diferent dins de la relació com podria ser cassos d'infidelitat per exemple.
Però hi han vegades que ens fem paranoies i no es res d'això el que passa que ens preguntem si eixa persona que tant volem de veritat ens és fidel.
Els cels també poden aparèixer en una relació d'amistat quan un amic fa més cas a un altra persona que no es a tu.
En la meua opinió, els cels són roïns i perjudiquen a la relació, però també crec que hi ha que tindre un mínim de cels i no ser tan despreocupat perquè si no demostraríem que eixa persona ens donaria igual.

En conclusió, els cels apareixen quan un altra cosa envaeix algú o alguna cosa que es nostre o ens pertany i pot apartar teu de la teua vida.
La millor forma d'evitar-los és parlar amb la teua parella o el teu amic i aclarir el que passa.

Hi ha que tractar a tots els alumnes per igual?

En la meua opinió, en el que es refereix en avaluar les notes, corregir exàmens, i prestar atenció als alumnes, sí que ens han de tractar a tots per igual.

En el que es refereix dia a dia en la classe, pense que no hi ha res de mal en que se'ns tracte de forma diferent.
Cada persona té una forma de ser i si a tots ens tractaren per igual, la classe o la relació de professor- alumnes seria monòtona i molt aborrida.
A més hi han persones que per la seua forma de ser (tímides, antisocials) necessiten més atenció per part del professor o simplement per ajudar-li en una assignatura que li costa per a que puga desenvolupar més les aptituds.
Cada professor es du millor amb uns alumnes que amb uns altres, açò és una cossa que no es pot evitar perquè hi han persones que peguen més en unes que en altres per la forma del caracter o diversos motius però no tenim que confundir-ho amb els "enxufes" perquè és molt diferent que estiga tot el dia alabant el professor a una alumna enxufada i ficant-li 10s que un altre que simplement es du bé amb un alumne/a.
En conclusió, s'ha de tractar a tots per igual a nivell de classe però a nivell social no està mal que se'ns tracte diferent.

Estudis i éxit social

L' èxit social es molt buscat per alguns ja que tots desitjen aconseguir un reconeixement social i sentir-nos orgullosos d'alguna cosa que hem fet.

Tots busquem en la nostra vida alguna aspiració i que millor forma de tindre èxit en la societat a partir dels estudis? la resposta a aquest plantejament es que les persones ja de ben xicotets som formats a través dels estudis i a mesura que ens fem gran ens plantejem la pregunta: per a que em van a servir a mi aquests estudis?
En la vida, ens passem 13 anys estudiant i al finalitzar aquests estudis volem que ens serveixen per a alguna cosa en el nostre futur.
Si estudiem tenim més eixides per al nostre futur i apart en el currículum abans agarraran a una persona que té estudis o idiomes que una que no tinga res, a més ens serveixen per tindre cultura i menejar-nos per la vida.
Si pensarem al contrari, supose que sense estudis podríem aplegar també a un èxit social si trobarem algun bon treball i ascendirem de lloc fins a aplegar al lloc més alt, aleshores conseguiríem un èxit social.

Però aquesta opinió es equivocada perquè trobar un treball d'aquests és tindre molta sort i no sempre és possible.

En conclusió, pense que no sempre estudiant es pot obtindre un èxit social, tot depèn del treball que tingues però amb una bona base d'estudis pot augmentar la possibilitat d'obtindre un bon treball i quan més estudis millor.

Resum video mediació

En aquest vídeo em pogut vore com és el concepte de la mediació en un institut de Catalunya on està aplicada diàriament la mediació perquè hi han molts conflictes diaris.

Ens han ensenyat emprant simulacions, el que serien les parts de les emocions.
Han eixit escenes en les que apareix la premediació, en que es parla amb cada una de les parts, després les parts han explicat el problema als mediadors, han expressat com s’han sentit, les possibles solucions i al final la reconciliació o el desenllaç del conflicte.

Ens han ensenyat també testimonis de gent en els que es diu el com et sents al estar present en una mediació o sent el mediador, diuen que es una experiència única ja que aprens a expressar-te millor, ajudes a gent a resoldre conflictes i t’ajuda a tu en els teus conflictes de la vida diària.

Diferències i similituds entre felicitat i plaer

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment

El plaer en la sensació agradable que experimenta un subjecte quan satisfà una necessitat, sigui física o psíquica. És el contrari del patiment o la frustració

Un sentiment és l'estat interior d'un animal o una persona que experimenta una emoció.

La sensació és una experiencia de estimulació sensorial

Donades aquestes definicions, en la meua opinió, la felicitat i el plaer són dos coses paregudes donat que les dos ens podueixen un tipos de agradabilitat i benestar en nosaltres mateixos.
Però hi han dos principals diferències entre aquestes dos: la primera que la felicitat és un sentiment i el plaer una sensació i la segona jo crec que la felicitat no és tan buscada com el plaer, és a dir, tu en la teva vida la felicitat et pon vindre com algo espontani per exemple, el fet d'estar en familia, de sentirte bé amb els amics, de que et feliciten per una cosa que has fet bé...estes coses són felicitat però, a diferència del plaer, el plaer és buscat per nosaltres per sentir-nos molt millor del que ens podem sentir. És una sensació que s'ha anat introduïnt en la nostra societat actual i bé produït per la comoditat també.
La felicitat es pot buscar també, pero pense que no sempre es busca si no que et bé per l' atzar, ademés és una cosa primordial abans que el plaer.

En conclusió, felicitat i plaer són sinònims i a la vegada antònims ja que la felicitat està vigent en la vida i el plaer el busquem o el creem nosaltres.